José Sanchis Sinisterra: “En aquest món trencat, és possible trobar esquinçalls de versemblança a través de la poesia i el fantàstic”

Redacció

El fundador i director de la Sala Beckett de 1988 a 1997, José Sanchis Sinisterra, Premi Max d’Honor 2018, torna al seu teatre per presentar El lugar donde rezan las putas o Que lo dicho sea, una comèdia interpretada per Paula Iwasaki i Guillermo Serrano. Amb aquest text, l’autor vol abordar com podria ser un “teatre en temps de ràbia”. Segons ha explicat a la roda de premsa, la seva proposta neix “a través dels personatges, sense saber massa bé quina és la resposta a aquest model escènic, però conscient de què els fils d’aquesta ficció els mouen uns ens anomenats ‘els de baix’ “.

Amb aquesta obra, Sinisterra retorna a la seva època de “teatre en el teatre” que tan bé li va funcionar amb muntatges com Ñaque o de piojos y actores, ¡Ay, Carmela!, Pervertimento y otros gestos para nada o El cerco de Leningrado. “A vegades, em pregunto si no estaré escribint sempre la mateixa història… però confeso que, aquesta vegada, ho he fet de manera conscient”, ha declarat l’autor i director. L’espectacle ha estat en cartell, recentment, a Madrid, on va fer temporada al Teatro Español, distribuït i produït en gira per el Nuevo Teatro Fronterizo.

El muntatge ens explica la història d’en Ròmul i la Patri, una parella de joves actors que, en un cobert gairebé abandonat, s’afanyen a crear un espectacle adaptat als seus recursos limitats. Oscil·len entre dos temes “descomunals”: l’Alexandria del segle IV, amb la filòsofa Hipàtia i el seu deixeble Sinesi com a protagonistes, i el tràgic destí del comunisme, amb Lise i Arthur London sacsejats per les turbulències revolucionàries i reaccionàries del segle XX.

En l’obra, resulta que aquest anodí lloc de treball i creació, a banda de ser freqüentat per algunes de les dones que “treballen” en aquest barri amb mala fama, sembla ser també via d’accés a un misteriós món subterrani en el qual s’agiten els oblidats, els vençuts, els escombrats i esborrats per la Història, amb majúscula. “Els de baix”, sí, que -força cabrejats- aviat començaran a reclamar als dos saltimbanquis biomecànics una segona oportunitat… Sinisterra ha aclarit que, a la proposta conflueixen el realisme i el sobrenatural: “En aquest món trencat, és possible trobar esquinçalls de versemblança a través de la poesia i el fantàstic”

L’espectacle reuneix, a més del teatre en el teatre, altres obsessiones de Sinisterra com la de donar veu als marginats o el contingut polític. De fet, com indica l’actor Guillermo Serrano, “la política i el teatre neixen de la mateixa necessitat”.

El lugar donde rezan las putas o Que lo dicho sea es pot veure a la Sala Beckett del 2 al 6 de maig.

Escrit per
Articles relacionats
Shakespeare a la fresca

Shakespeare a la fresca

Com cada estiu, Parking Shakespeare torna a omplir l’espiral del Parc de l’Estació del Nord amb teatre gratuït i a l’aire lliure. Del 3 al 28 de juliol, la companyia […]

Les engrunes del somni americà

Les engrunes del somni americà

Explica Sergi Pompermayer, que sempre ha tingut una relació especial, contradictòria amb el continent americà. Una relació que bascula entre l’amor i l’odi. Pel pare que venia d’allà i de […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!