José Sanchis Sinisterra: “En aquest món trencat, és possible trobar esquinçalls de versemblança a través de la poesia i el fantàstic”

El fundador i director de la Sala Beckett de 1988 a 1997, José Sanchis Sinisterra, Premi Max d’Honor 2018, torna al seu teatre per presentar El lugar donde rezan las putas o Que lo dicho sea, una comèdia interpretada per Paula Iwasaki i Guillermo Serrano. Amb aquest text, l’autor vol abordar com podria ser un “teatre en temps de ràbia”. Segons ha explicat a la roda de premsa, la seva proposta neix “a través dels personatges, sense saber massa bé quina és la resposta a aquest model escènic, però conscient de què els fils d’aquesta ficció els mouen uns ens anomenats ‘els de baix’ “.

Amb aquesta obra, Sinisterra retorna a la seva època de “teatre en el teatre” que tan bé li va funcionar amb muntatges com Ñaque o de piojos y actores, ¡Ay, Carmela!, Pervertimento y otros gestos para nada o El cerco de Leningrado. “A vegades, em pregunto si no estaré escribint sempre la mateixa història… però confeso que, aquesta vegada, ho he fet de manera conscient”, ha declarat l’autor i director. L’espectacle ha estat en cartell, recentment, a Madrid, on va fer temporada al Teatro Español, distribuït i produït en gira per el Nuevo Teatro Fronterizo.

El muntatge ens explica la història d’en Ròmul i la Patri, una parella de joves actors que, en un cobert gairebé abandonat, s’afanyen a crear un espectacle adaptat als seus recursos limitats. Oscil·len entre dos temes “descomunals”: l’Alexandria del segle IV, amb la filòsofa Hipàtia i el seu deixeble Sinesi com a protagonistes, i el tràgic destí del comunisme, amb Lise i Arthur London sacsejats per les turbulències revolucionàries i reaccionàries del segle XX.

En l’obra, resulta que aquest anodí lloc de treball i creació, a banda de ser freqüentat per algunes de les dones que “treballen” en aquest barri amb mala fama, sembla ser també via d’accés a un misteriós món subterrani en el qual s’agiten els oblidats, els vençuts, els escombrats i esborrats per la Història, amb majúscula. “Els de baix”, sí, que -força cabrejats- aviat començaran a reclamar als dos saltimbanquis biomecànics una segona oportunitat… Sinisterra ha aclarit que, a la proposta conflueixen el realisme i el sobrenatural: “En aquest món trencat, és possible trobar esquinçalls de versemblança a través de la poesia i el fantàstic”

L’espectacle reuneix, a més del teatre en el teatre, altres obsessiones de Sinisterra com la de donar veu als marginats o el contingut polític. De fet, com indica l’actor Guillermo Serrano, “la política i el teatre neixen de la mateixa necessitat”.

El lugar donde rezan las putas o Que lo dicho sea es pot veure a la Sala Beckett del 2 al 6 de maig.

Escrit per
Articles relacionats
El 21 de març celebra la Diada del Teatre

El 21 de març celebra la Diada del Teatre

El 21 de març, més de 230 teatres dels territoris de parla catalana tornaran a aixecar el teló amb l’objectiu que no quedi cap seient buit. Cap Butaca Buida celebra […]

El perill de dir-ho tot

El perill de dir-ho tot

La comèdia Mejor no decirlo, de Salomé Lelouch, arriba Barcelona amb Imanol Arias i María Barranco com a protagonistes i direcció de Claudio Tolcachir. El muntatge es podrà veure al […]

Tot allò que no voldríem que la història tornés a repetir

Tot allò que no voldríem que la història tornés a repetir

L’obra de teatre Història d’un fracàs: l’ascens dels feixismes caurà damunt dels espectadors com un gerro d’aigua freda, perquè sacsejarà tot allò que estem normalitzant: discursos feixistes, manifestacions neonazis i […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit