José Sanchis Sinisterra: “En aquest món trencat, és possible trobar esquinçalls de versemblança a través de la poesia i el fantàstic”

Redacció

El fundador i director de la Sala Beckett de 1988 a 1997, José Sanchis Sinisterra, Premi Max d’Honor 2018, torna al seu teatre per presentar El lugar donde rezan las putas o Que lo dicho sea, una comèdia interpretada per Paula Iwasaki i Guillermo Serrano. Amb aquest text, l’autor vol abordar com podria ser un “teatre en temps de ràbia”. Segons ha explicat a la roda de premsa, la seva proposta neix “a través dels personatges, sense saber massa bé quina és la resposta a aquest model escènic, però conscient de què els fils d’aquesta ficció els mouen uns ens anomenats ‘els de baix’ “.

Amb aquesta obra, Sinisterra retorna a la seva època de “teatre en el teatre” que tan bé li va funcionar amb muntatges com Ñaque o de piojos y actores, ¡Ay, Carmela!, Pervertimento y otros gestos para nada o El cerco de Leningrado. “A vegades, em pregunto si no estaré escribint sempre la mateixa història… però confeso que, aquesta vegada, ho he fet de manera conscient”, ha declarat l’autor i director. L’espectacle ha estat en cartell, recentment, a Madrid, on va fer temporada al Teatro Español, distribuït i produït en gira per el Nuevo Teatro Fronterizo.

El muntatge ens explica la història d’en Ròmul i la Patri, una parella de joves actors que, en un cobert gairebé abandonat, s’afanyen a crear un espectacle adaptat als seus recursos limitats. Oscil·len entre dos temes “descomunals”: l’Alexandria del segle IV, amb la filòsofa Hipàtia i el seu deixeble Sinesi com a protagonistes, i el tràgic destí del comunisme, amb Lise i Arthur London sacsejats per les turbulències revolucionàries i reaccionàries del segle XX.

En l’obra, resulta que aquest anodí lloc de treball i creació, a banda de ser freqüentat per algunes de les dones que “treballen” en aquest barri amb mala fama, sembla ser també via d’accés a un misteriós món subterrani en el qual s’agiten els oblidats, els vençuts, els escombrats i esborrats per la Història, amb majúscula. “Els de baix”, sí, que -força cabrejats- aviat començaran a reclamar als dos saltimbanquis biomecànics una segona oportunitat… Sinisterra ha aclarit que, a la proposta conflueixen el realisme i el sobrenatural: “En aquest món trencat, és possible trobar esquinçalls de versemblança a través de la poesia i el fantàstic”

L’espectacle reuneix, a més del teatre en el teatre, altres obsessiones de Sinisterra com la de donar veu als marginats o el contingut polític. De fet, com indica l’actor Guillermo Serrano, “la política i el teatre neixen de la mateixa necessitat”.

El lugar donde rezan las putas o Que lo dicho sea es pot veure a la Sala Beckett del 2 al 6 de maig.

Articles relacionats

Carlos Latre: “No sóc un monologuista”

“No soc un monologuista”, diu l’actor Carlos Latre. “Al nostre país tenim monologuitis, i jo no m’hi sento”. No ho és, i per això a l’obra One man show, que […]

Un vermut per la Feliu

Us vull dir, i no us dic cap mentida, que Núria Feliu és una de les icones culturals indiscutibles de la Catalunya del darrer segle. Nascuda dos anys després del […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!