Després de Coses Nostres, i L’electe, en cartell a la Sala Muntaner, Ramon Madaula estrena la seva tercera obra, Ignots. Josep Julien i Marc Rodríguez encarnen dos amics que posen a prova els límits de la seva amistat. Del 26 d’abril al 28 de maig a El Maldà.
“Tots dos tenim dues dones fantàstiques”. Pausa. Mirada. “I molt guapes”. Pausa. Canvi de conversa. Aquest petit comentari d’un amic de Ramon Madaula s’ha acabat convertint en el punt de partida d’Ignots, la seva nova obra de teatre. I és que Madaula reconeix que no només és d’aquells qui roben diàlegs i paren l’orella als bars i restaurants -com diu Josep Julien, un esport nacional-, sinó que a més a més, quan escriu teatre, sempre ho fa sobre sí mateix. En aquest cas, mostra “el patetisme dels homes” quan parlen de dones. “Fem vergonya, i m’hi incloc”. No pretén ser, però, una obra sobre la guerra de sexes. “Ni molt menys, és la meva línia vermella. Són dos homes parlant de dones, però no vull caure en generalitzacions”.
Tot i que Madaula, ple de modèstia, explica que es tracta d’una “comedieta” -“sóc molt frívol i massa poc llegit per aventurar-me amb una tragèdia”-, Julien assegura que, si bé és cert “que és una comèdia amable i divertida”, hi ha diverses capes que, “qui vulgui, podrà veure”. “Parla de les poques eines que tenim els homes heterosexuals per desfer-nos dels rols de gènere. L’herència de l’educació masclista encara pesa molt”.
En Lluís i en Joan són dos companys de feina que dinen cada dia junts. Tots dos volten la quarantena, tenen fills i fa més de 10 anys que estan casats. “Ho tenen tot per ser feliços, però no ho acaben de ser. Intenten ser pares moderns, responsabilitzar-se dels nens i les tasques domèstiques. Tots dos tenen dones que treballen i, en algun cas, amb més responsabilitats i sou”. Madaula reconeix, però, que “per molt que vulguem fer veure que ho tenim encaixat, no és així. Encara ens costa assumir aquests rols. En el seu cas, són maldestres, però ho intenten”.
Els territoris ignots que exploren, però, vénen d’una altra banda. “Són fidels, però el seu matrimoni està estancat”, explica Madaula. “No són Don Joans, però sí que són insaciables. I és que, per molt que tinguem la millor dona del món, als homes ens costa gestionar aquesta insaciabilitat”. És a partir d’aquesta conversa que, els dos amics, començaran a entrar en territoris imaginaris on es veurà “el patetisme del mascle heterosexual davant les fantasies femenines”.
UN REPTE INTERPRETATIU
Un dels majors reptes de l’obra és el fet que transcorre completament al voltant d’una taula de restaurant. “Han d’evitar totes les inèrcies del teatre. No poden cridar, ni gesticular gaire. Estan en un restaurant i, per tant, estan envoltats de gent. És un treball molt cinematogràfic però, del que estic més satisfet, és que t’oblides que estàs veient teatre i tens la sensació d’estar escoltant els dos desconeguts de la taula del costat”, diu el director.
“És teatre comercial de qualitat -defensa Julien-, distreu i fa reflexionar. Això és el que està aportant l’emergència del Ramon“.
Fotografies: Martí E. Berenguer / Text: Mercè Rubià
