GREC 2022

“Hem treballat l’obra de ‘Safo’ amb la presència i l’absència de la paraula”

‘Safo’, l’obra de teatre que Marta Pazos, Maria Folguera i Christina Rosenvinge representen al Festival Grec, en coproducció amb el teatre Romea i el Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida, per restaurar la genialitat, la memòria i el llegat de la poetessa grega

Trinitat Gilbert Martínez

De la poetessa grega Safo de Lesbos (VII-VI aC) ningú no ha aconseguit llegir la seva obra, perquè se n’ha conservat una part molt petita. I ha estat així malgrat que es creu que la seva creació lírica estava a la mateixa altura que la va escriure l’escriptor Homer. Però era dona i cantava l’amor homosexual, entre molts altres temes, afirma l’autor Eloi Creus, que acaba de publicar el llibre que recull per primera vegada en català i en vers la seva obra, sota el títol I desitjo i cremo (Proa). Just al mateix temps que el llibre ha arribat a les llibreries, tres artistes de renom, Marta Pazos (direcció), María Folguera (text) i Christina Rosenvinge (Música), han preparat l’obra Safo, que s’ha estrenat al Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida i que arriba al Festival Grec com una de les obres estrella. 

María Folguera, Christina Rosenvinge i Marta Pazos en una foto promocional. Imatge: David Ruano

“Tots els espectacles en què treballo em suposen un repte, però Safo ho ha estat molt més perquè hem hagut de treballar amb una part molt petita de la seva obra, així que fem un joc entre la presència i l’absència de la paraula”, explica la directora, Marta Pazos. En teatre, l’absència és material escènic, perquè els silencis són molt explicatius. “Connecto amb Safo; la seva obra fragmentària m’interpel·la i alhora ens ha suposat el gran repte de col·locar Safo en un lloc capital, perquè va ser un geni, i hem tingut la voluntat de restaurar-la i treure-la a la llum”, diu Pazos.

Sobre l’origen de l’obra, la directora explica que la idea li va arribar a Christina Rosenvinge. “La Christina va trucar a la Maria Folguera, perquè es coneixien, i la Maria m’ho va comentar a mi”, diu Marta Pazos. Totes tres estaven entusiasmades per la poetessa grega. “Jo concretament connecto amb la passió per la vida i l’amor i per la feminitat encesa que expressava Safo”, assenyala la directora de l’obra de teatre, que recita el fragment 36 que s’ha conservat de l’autora grega: “Desitjo i després busco”.

Marta Pazos: “Connecto amb la passió per la vida i l’amor i per la feminitat encesa que expressava Safo”

Quant als detalls de l’obra, la directora avança que Christina Rosenvinge farà de Safo, a la qual acompanyaran set intèrprets més, dones que provenen de la música i la dansa i que també estan connectades amb el teatre. “És un eclecticisme que volem que sigui poètic i musical, perquè la protagonista és música i poesia alhora”, explica. 

Per la seva banda, l’autora del text de l’obra de teatre, Maria Folguera, relata com el que podria ser un impediment, els poemes fragmentats que s’han conservat de la poetessa, s’ha conservat en una virtut. “Al segle XX i XXI estimem la fragmentarietat, així que els trossos conservats ja els admirem, perquè la història de destrucció i pèrdua suposa una atracció”, diu Folguera, que recorda que autors com Ovidi i Claudi parlaven de Safo en les seves obres com una icona cultural. “Per una banda, Safo era considerada una gran autora per la manera com escrivia la poesia amorosa, per com escrivia sobre el desig i la distància de la persona estimada, però, per altra banda, també hi havia autors que afirmaven que no era una dona exemplar”. Dit amb altres paraules, era una autora tan important en l’època, que tenia tant seguidors com detractors, fet que encara avui és una realitat quan algú destaca en el seu art.

Ara bé, l’autora del text de l’obra, Maria Folguera, també assenyala  que el debat sobre la figura de la poetessa l’han mantingut homes: “Han estat els homes els qui han escrit que si era una prostituta, o una sacerdotessa o una ‘puta vulgar’, que són les paraules que han escrit d’ella”. 

Maria Folguera: “Safo té el seu propi lloc perquè viu en la societat, l’antiga i l’actual”

Per Maria Folguera, Safo és un personatge antic i nou alhora: “No és una heroïna tràgica, no és una dona incompleta perquè li falta una parella o un matrimoni; Safo té el seu propi lloc perquè viu en la societat, l’antiga i l’actual”.

Per acabar, l’autora del text de l’obra Safo relata que li agradaria que el públic s’aixequés de la cadira, quan acabi l’obra, sabent que el llegat “de la poetessa és molt important, que s’ha perdut perquè no s’ha cuidat, però que els fragments són actuals, perquè ens interpel·len”. Si, a més, “algú es proposa llegir-los, seria meravellós” perquè l’obra que es representarà al Grec també és un homenatge als seus versos. Per la seva banda, la directora Marta Pazos afirma que li agradaria que el públic s’emportés a casa el viatge cap a Safo que hauran representat a l’escenari: “Serà un viatge de festa, desig i passió, i aquesta passió és la que els pot portar a conèixer l’obra fragmentada de Safo”. De fet, afegeix Pazos: “Acostar-se als clàssics és una de les accions més meravelloses que podem aconseguir amb les obres de teatre”, conclou.

Més informació, imatges i entrades a:

Escrit per
Trinitat Gilbert Martínez

Periodista especialitzada en gastronomia, societat i educació al Diari ARA. Ha escrit també per a la revista Cuina, que va dirigir, i ha estat col·laboradora a mitjans com Catalunya Ràdio. És professora a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i a la Universitat de Barcelona.

Articles relacionats
Tirant, l’estranger

Tirant, l’estranger

L’any 2020, l’escriptor i filòleg Màrius Serra va publicar amb Edicions Proa una versió completa i actualitzada al català modern de la cèlebre novel·la Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!