Grec 2016: Ha arribat l’hora del circ

Redacció

El circ, la disciplina híbrida per excel·lència, pren protagonisme al Grec mentre, poc a poc, lluita per fer-se espai a la cartellera barcelonina amb un planter d’artistes d’alt nivell que, encara avui, tenen més possibilitats al circuit internacional que a casa nostra.

TEATRE_BARCELONA-Anecksander

“No hi ha un art que cohesioni més el teixit social i en permeti l’accessibilitat que les arts del circ, on no hi ha barreres idiomàtiques, formals o estructurals» diu l’acròbata mallorquí Tomeu Amer. «Al circ hi trobes de tot, si et saps llegir com artista i saps llegir el context, pots crear el que vulguis. Som un art sense additius que es deixa contaminar: quan has aconseguit definir què és el circ, aquest ja ha canviat i això és senzillament meravellós», hi afegeix Jordi Gaspar, director artístic del Trapezi de Reus. I sembla que de mica en mica van obrint-se, amb lluita i dedicació, les portes dels teatres i auditoris.

Un dels grans exemples del nivell dels artistes i la creació en l’àmbit del circ s’acomiada precisament al Festival Grec, després de dotze anys de gira internacional, des de França o Suïssa a Israel i el Japó. És Circus Klezmer, un espectacle inspirat en els sons alegres de la música dels jueus del centre d’Europa i en les pintures de colors vius del pintor Marc Chagall. Una producció de l’Ateneu Popular 9 Barris dirigida per Adrián Schvarzstein per on ha passat gran part del planter del circ català. Ara s’acomiada del públic barceloní precisament recuperant alguns dels artistes que durant aquests anys han format part del repartiment i amb un munt de sorpreses.

I més enllà del valor artístic, si una cosa ha cultivat el circ, és la seva tasca social. A Guadual, Leandro Mendoza —que l’any passat va entusiasmar amb els seus Pals—, presenta una història d’amistat i saviesa que parla de circ i natura. Una història d’intercanvi on camperols equatorians ensenyen a la companyia de circ com utilitzar la guadúa —una mena de bambú americà— per construir mil i un objectes, entre els quals tot d’aparells que, després, faran servir per crear i assajar nous números de circ mentre els artistes els conviden a aprendre amb ells les disciplines del circ.

A ANECKXANDER, l’artista de circ i ballarí Alexander Vantournhout recorre als llenguatges del circ i la dansa per parlar-nos del cos humà i mostrar-nos com el moviment construeix una identitat. I la Plaça Margarida Xirgu acull dos espectacles gratuïts: Maibaum, de Jordi Galí, on cinc performers creen una arquitectura efímera manipulant un seguit de cordes per explorar la relació entre el cos i l’objecte, i Skitxos, una mostra de la feina que fa un dels grans centres de creació de circ contemporani de la ciutat, La Central del Circ, a través de cinc artistes residents que hibridaran les seves creacions amb les arts plàstiques.

Escrit per
Articles relacionats
‘Les noces de Fígaro’ per Catalunya

‘Les noces de Fígaro’ per Catalunya

La grandesa de Le nozze di Figaro consisteix a transmetre una sensació de realitat, tant pel que fa al tractament dels personatges com per les situacions de l’obra, molt superior a la […]

Quan Girona exporta cosmopolitisme

Quan Girona exporta cosmopolitisme

En els anys posteriors a la gran crisi del 2008, la programació de teatre internacional va quedar pràcticament proscrita als teatres de Barcelona, amb l’única excepció constant del Festival Grec. […]

La Perla 29 aposta pel poder de la paraula

La Perla 29 aposta pel poder de la paraula

“Ens agrada pensar que al teatre podem dirigir tanta acceleració, reviure la vida que es plega durant una estona sobre si mateixa per intentar comprendre-la millor”, ha dit Oriol Broggi, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari