Fly to the moon inaugura temporada a la Sala Atrium

Yolanda Toledano

La Sala Atrium inaugura la temporada amb l’estrena de Fly me to the moon, de la companyia La Canina, on Silvia Navarro dirigeix una comèdia de Marc Angelet basada en fets reals.

El text es basa en l’anècdota verídica de Dennis Hope un ventríloc que, cansat del seu escàs èxit en la disciplina que porta somiant exercir des que era un nen i de la vida a la carretera a la recerca de la següent actuació, decideix reclamar la Lluna i es converteix en multimilionari venent parcel•les de sòl lunar.

El Tractat de l’Espai Exterior, signat el 1967 per l’ONU, va acordar que cap país podia reclamar la sobirania dels cossos celestes, però els polítics van oblidar un detall: estendre el seu veto a empreses i particulars. «Potser va ser un error innocent, però vaig decidir omplir un formulari reclamant la possessió de la Lluna». En l’actualitat, Dennis Hope ha venut parcel•les lunars a més de 2 milions de persones de tot el món, i la seva fortuna es calcula en 50 milions de dòlars.

El text de Marc Angelet té moltes capes, i si per una banda ens parla de la dificultat de dedicar-se a les activitats artístiques, també ens mostra la necessitat de reinventarse.

Marc Angelet és conegut, sobretot, pel seu ús de la tecnologia en els seus espectacles i per tractar a les seves obres temes de ciència-ficció (viatges en el temps, realitats paral•leles, fenòmens paranormals) i pel seu llenguatge cinematogràfic. Els seus darrers textos l’han consolidat com a un dramaturg d’èxit, i aquesta temporada també podrem veure altres textos seus com  Immortal amb Bruno Oro al Club Capitol, i Life’s spoiler a la Sala Versus.

Dani Arrebola i Marçal Bayona són els dos intèrprets d’aquesta comèdia, el ventriloc, i el seu ninot, únics protagonistes, juntament amb la lluna, d’aquest increible història, que dirigeix Sílvia Navarro, i que té com a referents estètics els còmics, el kitsch (entenent-lo com a fracàs en l’intent de retorn a formes estilístiques del passat) i les fires ambulants d’atraccions (amb especial èmfasi en els autos de xoc)”.

D’altra banda La Canina és una companyia formada per un col·lectiu d’artistes, sorgits la majoria d’ells de l’Institut del teatre, que anteriorment ha presentat Alguien que apague la luz, 94 minuts, i Ifigènia en taxi.

Aquesta temporada també estarà present a la cartellera amb l’obra Ese portuguès al Tantarantana.

 

Escrit per
Yolanda Toledano
Articles relacionats
Les millors obres de teatre familiar de Barcelona

Les millors obres de teatre familiar de Barcelona

L’escena de teatre infantil i familiar de Barcelona té una llarga tradició: aprofita-la, treu-los de casa i porta’ls a un dels molts espais culturals que programen espectacles per a diferents […]

La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

Després dels darrers èxits que han obtingut amb Els ocells, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda i Le congrés ne marche pas, La Calòrica, una de les companyies més reconegudes de […]

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Aquest Hivern, TeatreBarcelona tornem a editar la revista en paper. Una mirada independent i tranquila a la cartellera hivernal de Barcelona, pensada únicament per a nosaltres: el públic. Hi trobaràs reportatges, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!