publicitat

Ferran Audí: “Oda Krohg va ser qüestionada permanentment com a dona, mare, esposa i pintora”

Un dels objectius d’aquesta cinquena temporada de la Sala Atrium és el de mostrar propostes internacionals, en versió original sobretitulada, per tal d’acostar al públic barceloní allò que s’està investigant en les sales petites d’altres països. Del 10 al 13 de març arriba des de Noruega el monòleg Oda: Satans Kvinne (Oda: Dona infernal), basat en la vida de la pintora Oda Krohg (1860-1935), amb direcció del català Ferran Audí i interpretat per l’actriu Eva Eklöf. Un text de Dag Norgaard que posa damunt la taula la marginació que han patit massa sovint les dones en el món de la cultura.

TEATRE_BARCELONA-oda-REVISTA-1

“Oda Krohg era l’única dona visible del moviment impressionista i expressionista”, explica Ferran Audí. Amiga del pintor Edvard Munch i el dramaturg August Strindberg i casada amb el també pintor Christian Krohg, es movia en els ambients del moviment Kristiania-bohemen, els Bohemis de Cristiania. En una època en què hi ben poques dones es dedicaven a la pintura i hi havia unes limitacions molt fortes, “la seva figura va causar sensació”. Fins i tot avui la seva llegenda continua generant controvèrsia.

I és que a més a més, la que van anomenar princesa bohèmia, estava emparentada amb l’alta burgesia. “Els Bohemis tenien unes idees molt avançades pel seu temps: propugnaven idees socialistes, la llibertat sexual i el dret a l’avortament. Era filla del fiscal general de l’Estat i es barrejava amb els moviments anticolonialistes, anarquistes i pacifistes de l’època. Un escàndol majúscul! És com si la filla del rei, avui, formés part d’un exèrcit revolucionari”, diu Audí.

L’obra comença amb el fet que dóna títol a l’obra. “Krohg era en un cabaret berlinès, en una tertúlia amb diferents dramaturgs i artistes europeus on, un cop més, era l’única dona. Strindberg intentava afinar la guitarra i ella va voler ajudar-lo, però el dramaturg, en una explosió verbal carregada de la seva misogínia gairebé patològica li va etzibar: «ets una dona infernal!».

Strindberg és el primer dels personatges que van envoltar la vida de l’artista que veiem, encarnats per la mateixa actriu, però també hi apareixeran Christian Krogh, Edvard Munch, el seu primer marit i Hans Jæger, el filòsof i polític anarquista amb qui es diu que va estar embolicada les poques èpoques en què no estava tancat a la presó.

LA MIRADA DELS ALTRES

“El text no vol pas posar-la en un pedestal, sinó treure-la de l’encasellament d’icona cultural i explicar la seva figura de manera planera, amb intimitats en les que tots ens hi podem sentir relacionats –explica el director–. Oda Krohg va viure qüestionada permanentment: com a dona, mare, esposa i pintora. Va patir constantment la mirada dels altres, que no es posaven d’acord en qui era”.

“És un text eminentment feminista, però no només. Explica com les dones han estat marginades sistemàticament del món de la cultura –un tema encara ben actual, perquè, quantes dones es dediquen encara avui a la direcció en el cinema?– i també, en un segon nivell de lectura, com la cultura pot ser la força motor de noves idees i transformació social”.

Ferran Audí va dirigir per primera vegada Oda: Satans Kvinne a Noruega l’any 1997 a proposta d’Eva Eklöf, amb qui ja havia treballat a Londres a la Companyia Alta Realitat. Ara, després de la reestrena per al Festival de Teatre Internacional d’Aresund de l’any passat, arriben a la Sala Atrium convençuts que “és l’espai idoni: íntim, de tu a tu”.

Text: M. Rubià

Escrit per
Articles relacionats
El perill de dir-ho tot

El perill de dir-ho tot

La comèdia Mejor no decirlo, de Salomé Lelouch, arriba Barcelona amb Imanol Arias i María Barranco com a protagonistes i direcció de Claudio Tolcachir. El muntatge es podrà veure al […]

Una història de cites escrita en vers

Una història de cites escrita en vers

Buscar parella estable, encadenar cites que no van enlloc, provar de sostenir la monogàmia o acabar gestionant la frustració formen part del dia a dia sentimental de moltes persones. La […]

Tot allò que no voldríem que la història tornés a repetir

Tot allò que no voldríem que la història tornés a repetir

L’obra de teatre Història d’un fracàs: l’ascens dels feixismes caurà damunt dels espectadors com un gerro d’aigua freda, perquè sacsejarà tot allò que estem normalitzant: discursos feixistes, manifestacions neonazis i […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit