El Molino torna a encendre la flama del Paral·lel dels anys 20 amb Esperança Dinamita (Cançons de Revista), un homenatge de Le Croupier a una vedet polèmica, popular i explosiva, avui dia completament desconeguda.
Esperança Dinamita va debutar a principis de segle al Teatre Arnau. De nom Consol Garcia Colomer, àlies Esperança Garcia, després Esperança Dinamita, fou una vedet explosiva a qui se li augurava un gran futur, però que, malauradament, va acabar sent un boom fugaç. Amb una història controvertida, polèmica, moltes incerteses i sobretot, una gran desconeguda a la ciutat tot i haver estat una de les vedets més populars, el record d’aquesta barcelonina és el fil conductor d’Esperança Dinamita, un homenatge al Paral·lel i el món de la Revista.
Va ser Xavier Albertí, director del TNC i ferm partidari de recuperar aquest patrimoni artístic, qui ho va suggerir a Le Croupier en saber que volien retre homenatge al “broadway barceloní”, com ells anomenen el Paral·lel de principis del segle passat. Aviat van trobar els còmplices necessaris: Xavier Pujolràs a la direcció, Roberto G. Alonso a la coreografia i Josep Maria Miró a la dramatúrgia i documentació. De fet, la dramatúrgia de Miró és, en molts casos, resultat de petites peces extretes i adaptades d’anecdotaris de l’època. Faltava, però, un element important: una veu femenina. Pujolràs va fer veure a Le Crupier que la majoria de cuplets que havien triat tenien una veu femenina i així va ser com es van incorporar al repartiment les actrius Aina Sánchez i Mont Plans, a més de la molinera Merche Mar, que farà col·laboracions puntuals. Cada cop aquest concert dels rockers de girona s’anava convertint més en un espectacle de cabaret.
CUPLETS QUE HO TOQUEN TOT: DROGUES, CORRUPCIÓ, CATALANISME…
“El papà era president del territori / però la llauna aquest estiu li van donar / perquè una trucada d’un banquer d’Andorra / va ser un cop que molt baldat el va deixar” canten a l’única cançó versionada de l’espectacle. És el cuplet L’ex-regidor, convertit a L’ex-president, una mostra que aquests cuplets de revista “són plenament actuals” i parlen “de tot”: drogues, homosexualitat, corrupció, catalanisme, feminisme…” Temes i cançons que un cop va arribar la guerra i la dictadura es van convertir en tabús i als que pocs cops hem tret la pols”, explica Carles Cors, vocalista i ànima de Le Crupier. Cuplets, foxtrots, passos dobles, charlestons, tangos i havaneres passats pel sedàs del grup i les mans de Roberto G. Alonso, que ha creat coreografies ben divertides, com aquest Shimy-Shimy de la fotografia.
CONCERT DOCUMENTAL
El també gironí Albert Blanc és el responsable d’un documental sobre la vedet amb testimonis i material inèdit (fins i tot recuperat als Estats Units), que s’anirà projectant entre cançons amb la voluntat de situar la figura d’Esperança Dinamita dins el mapa històric i artístic del país.
Text i fotografies: Mercè Rubià
