El Teatre Akadèmia acull fins al 16 de febrer Entre monstres de la companyia 42KM dirigit per Israel Solà. L’espectacle, amb aires de thriller teatral, reflexiona sobre la memòria, els traumes i el significat de la casa com a espai de seguretat i identitat.
Entre monstres parteix d’una la visita d’un comprador potencial a un pis en venda que s’acaba convertint en un viatge al passat del protagonista, on les estances buides es van omplint de records i figures que l’obliguen a enfrontar-se a un trauma infantil. “El que més em va impactar d’aquest text va ser el seu to poètic i inquietant, amb ressonàncies lorquianes i beckettianes”, destaca el director, Israel Solà. “És com caure per la llodriguera d’Alícia, on les primeres imatges et desconcerten, però t’atrapen fins que vols descobrir el trencadís complet”.
Una obra per desmitificar i humanitzar
Entre monstres és un text que va sorgir durant el confinament per la COVID-19, quan els membres de la companyia van compartir reflexions sobre les seves pròpies experiències amb la llar i la infantesa. Aquestes trobades van evidenciar una veritat dolorosa: la casa no sempre és un espai segur. “El sistema ens educa per creure que la família és indestructible i un refugi incondicional”, expliquen des de 42KM, “però, per moltes persones, és l’epicentre d’una violència que es perpetua en el silenci”.
L’obra posa el focus en la necessitat de parlar de les violències intrafamiliars, un tema encara massa sovint tabú. “El que no es diu corre el risc de convertir-se en un buit, que no se’n va”, reflexiona Solà. Per aquest motiu, el muntatge aposta per desmitificar els abusadors: “No són bèsties o monstres mitològics, són persones, i aquesta humanització és necessària per comprendre i responsabilitzar-nos com a societat”, afegeix la companyia.
Montse Esteve, David Bagés, Georgina Latre i Rafa Delacroix donen vida a personatges que són alhora reals i projeccions simbòliques del subconscient del protagonista. “Aquests ‘monstres’ són veus, pors i records que conviuen dins nostre com imatges deformades d’un trencadís”, explica Solà. Tot i tractar temàtiques complexes com la violència vicària i els abusos, l’obra sap trobar moments d’humor i esperança. “És una obra sobre el dolor, sí, però també sobre la possibilitat de transformar-lo. Les situacions poètiques i els personatges ens ajuden a explicar l’inexplicable”, assegura Latre.
Més informació, imatges i entrades a:
