Hi ha poques figures més potents que una mare de família. Sovint, encara són elles les principals encarregades de vetllar pel benestar dels fills, la parella, els pares… Milers de responsabilitats paral·leles que recauen sobre una mateixa persona de l’àmbit familiar i que, casualment, sempre ocupa el rol femení.
La nova obra de Sergi Belbel posa en diàleg la crisi d’una dona d’entorn de cinquanta anys que, després d’haver invertit tota una vida ajudant les persones del seu entorn, es pregunta qui l’ajuda ara a ella. Sota el títol d’Ella i màquina, Enric Cambray representarà fins a deu personatges que dialogaran individualment amb «ella», la mare de família a qui donarà veu Àgata Roca. Després d’haver estat durant anys el mirall dels altres, ara «ella» inicia una recerca per descobrir quin és el seu propi mirall.
L’autor i director de l’obra constata que va ser un procés d’escriptura curiós, ja que parteix d’una idea que va tenir el 2013 i que no va acabar de desenvolupar i posar sobre el paper fins al 2020, durant la pandèmia. Tot i que encara no s’ha representat mai, el text d’Ella i màquina ja acumula dos premis: el Ciutat de València 2022 i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2023. Ara, tretze anys després d’aquella primera idea, Heartbreak Hotel estrena aquesta història sobre els deliris del sistema capitalista, narrada amb certa ironia i sentit de l’humor.
Belbel confessa que, abans del títol actual de la peça, n’hi havia un de més il·lustratiu: Ella i els altres, ja que l’obra s’estructura en petits diàlegs d’ella amb cadascun d’aquests altres: el fill, la filla, el marit, el cap de la feina… Finalment, però, incloure el concepte de «màquina» permet generar expectativa i desvelar l’aparició d’un personatge inesperat que, segons l’autor de l’obra, oferirà a la protagonista una alternativa de vida. De fet, «màquina» és una paraula d’origen grec que significa instrument, enginy o utilitat.
L’autor i directorr explica que l’escenografia d’Ella i màquina es redueix a una cadira i un espai buit, una aposta formal que respon a les seves ganes de crear un espectacle d’aquestes característiques, basat en l’essencial. L’espai sonor, creat per Jordi Bonet, segueix aquesta mateixa línia minimalista i reforça la coherència estètica de la proposta.
El muntatge s’ha construït des de la simplicitat, reafirma Belbel, tot i que això no implica que sigui una obra fàcil. Ben al contrari, defensa que aquesta aparent senzillesa exigeix una gran precisió interpretativa i escènica. Així, el dramaturg considera que l’espai de Heartbreak Hotel és especialment idoni per acollir una proposta d’aquestes característiques, ja que aquesta petita sala del barri de Sants permet treballar des dels mínims: la subtilesa, el petit gest i el pes de cada paraula o silenci. En aquest sentit, assegura que ha estat “un gust brutal” poder donar vida al seu text al costat de dos grans professionals com Àgata Roca i Enric Cambray.
Més informació, imatges i entrades a:
