El musical familiar ‘El Petit Príncep’ omple de màgia la Barts

Mercè Rubià

Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29 han convertit un dels contes més universals, El Petit Príncep, en un musical amb un gran component tecnològic i audiovisual. Elena Gadel, Xavi Duch i Marc Pociello acompanyaran el Petit Príncep en el seu viatge cap a l’escenari.

TEATRE_BARCELONA-el_petit_princep-REVISTA_1

El narrador d’El Petit Príncep és un aviador que ha tingut una avaria i ha hagut d’aterrar al desert del Sàhara per mirar de reparar l’avió. L’endemà del seu aterratge forçós, el desperta una veu infantil demanant-li que li dibuixi un xai. El nen és el Petit Príncep, que viu a l’asteroide B 612 tot sol, on cuida tres volcans i una rosa. Dia rere dia, el Petit Príncep va explicant la seva història a l’aviador. Com és el planeta on viu, l’asteroide B 612, el drama dels baobabs i els volcans, el naixement d’una rosa orgullosa i, finalment, l’expedició per explorar altres asteroides a la recerca d’amics fins arribar a la Terra.

“Si alguna cosa té El Petit Príncep és que té moltes lectures. Pots llegir-lo quan ets petit, quan ets adolescent i quan ets gran, i sempre hi veuràs coses diferents”, diu Àngel Llàcer, director de l’espectacle. La història “té una part molt adulta i una part molt infantil i el que nosaltres intentarem és que el nen entengui una cosa, que l’adult n’entengui una altra, i que l’adult pugui explicar a través d’aquest espectacle el conte als seus fills, nebots o néts”.

Un dels èxits de l’adaptació és que “el llenguatge musical no ha tingut cap problema a l’hora d’adequar-se a l’univers del Petit Príncep i viceversa, s’entenen molt bé”, assegura el lletrista Marc Artigau, que ens avança que el segon acte, que narra el viatge del Petit Príncep, “serà una cançó de quinze o vint minuts que no pari mai, que acompanyi, que sigui un viatge i les músiques vagin canviant”. I aquest viatge anirà acompanyat d’una escenografia “basada en projeccions i mappings que t’aniran situant a cada moment de la història en un planeta diferent”, de manera que les imatges faran que l’espectador “se senti que està viatjant juntament amb el Petit príncep”, explica el compositor Manu Guix. A més, també han creat un sistema de so envolvent “perquè l’espectador tingui la sensació que el so no li ve de davant, sinó que passen coses a tot el seu voltant”.

TEATRE_BARCELONA-petit_princep-REVISTA_3

Malgrat aquest fort component tecnològic, Llàcer explica que han volgut fer “aquest teatre de tota la vida, artesà, entès com un ofici”, i que per això hi haurà una companyia petita “on els actors faran diferents personatges”. Aquests actors, que acompanyaran el Petit Príncep escollit d’entre un càsting obert, seran l’Elena Gadel, en Marc Pociello i en Xavi Duch, a més del mateix Llàcer, que farà de narrador. Duch ens explica que aquesta també és, per ell, una de les característiques més importants; “penso que aquesta versió nostra serà una cosa molt artesana, una combinació de la tècnica, les projeccions i una escenografia molt bonica i molt cuidada. Pot ser com una peça de museu, una petita bombonera, molt màgica, sense grans teatres i trenta ballarins que t’ho expliquin, perquè el conte ja té molta màgia”. I afegeix que tenen un equip “molt potent”, amb “molt poques peces, però molt bones. Gadel es queda “amb una paraula que ha dit l’Àngel: sensibilitat, perquè és essencial en un projecte tant especial com aquest”.

Tant Marc Pociello com Xavi Duch ja van participar a Gerimo Stilton, el musical, amb l’Àngel Llàcer i en Manu Guix, així que ja han viscut l’experència de que els nens “coneguin tant l’espectacle i ja se’l sàpiguen”, cosa que assegura Pociello que ho fa més difícil “perquè són molt fidels i els primers que s’adonaran si alguna cosa està malament o no”. Però està convençut que serà un èxit perquè Llàcer “és molt intel·ligent i sap perfectament que vol el públic”, a més “també té experiència el teatre familiar i sabrà agafar cada peça d’aquest projecte i combinar-la a la perfecció”.

TEATRE_BARCELONA-Petit_princep-REVISTA_2

Text: Mercè Rubià

Escrit per

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats
Mary: Les dones d’una vida

Mary: Les dones d’una vida

Els millors macarrons i truites de patates del món, també les millors abraçades. Tardes infinites d’estiu a casa els avis, emprovar-me la seva roba, sabates i joies, i els balcons […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!