El Maldà torna a la infància amb ‘Aquellos días azules’

Mercè Rubià

Després de l’èxit de la temporada passada, la generació del Doraemon, els ganxitos i la Fanta torna a viatjar a la infància amb Aquellos días azules, el cabaret poètic de Marc Artigau.

TEATRE_BARCELONA-Aquellos_dias_azules_REVISTA-1

Oliver i Benji corren per un camp etern durant capítols, arriba l’ET, el posar cera-polir cera de Karate Kid, el tragabolas, el Tomàtic i les primeres Game Boy. Si ens traslladéssim per unes hores a la infantesa dels joves que van néixer als vuitanta, segur que hi trobaríem molts d’aquests records. Marc Artigau proposa als espectadors del Maldà revisitar-los amb Aquellos días azules, un collage de vint-i-cinc microescenes que dibuixa la infantesa de la generació de “la Fanta, els ganxitos i el Doraemon”. De fet, la seva i la dels tres actors de l’obra, Robert González, Jordi Llovet i Joan Solé.

No és, però, un espectacle de Peter-Pans. No es tracta de mostrar tres joves que no han sabut fer-se grans, sinó de fer un retorn a la infància des la la joventut, la que permet acostar-s’hi sense envoltar-se de cotó fluix, revivint també malnoms, burles i els moments més cruels. I és que l’obra, explica Arigau, transita per un “tobogan emocional” que fa que l’espectador passi de riure a plorar en uns segons -“com els nens”- amb cançons, escenes teatrals, la poesia d’Estellés, un conte d’en Quim Monzó i, atenció, la primera sardana escatològica de la història de Catalunya.

En escena només hi ha els tres actors, que se serveixen de tres cadires i tres instruments -clarinet, guitarra i piano- per, això sí, fer un gran desplegament d’elements dramatúrgics i narratius que construeixen un cabaret poètic ple d’humor i acidesa. L’objectiu, fer un viatge a la infància amb tot el públic. I és que el primer petó, les vacances d’estiu o el poema de Nadal dalt de la cadira -expliquen- no són patrimoni exclusiu de cap generació.

MARC ARTIGAU I L’ÈXIT DES DE LA DISCRECIÓ

Només fent un cop d’ull als espectacles d’aquesta temporada, podem veure que Marc Artigau és un director i dramaturg al que cal seguir la pista: ha guanyat el Premi de la Crítica a la millor adaptació per L’Orfe del clan dels Zhao juntament amb Oriol Broggi, amb qui ha col·laborat en el text d’Una giornata particolare; està nominat als Premios Max a la categoria de millor text amb Un mosquit petit; ha escrit les lletres de les cançons d’El Petit Príncep i l’adaptació de Moby Dick, que va exhaurir entrades la temporada passada i aquesta, quan ha rebut el Premi Butaca a Millor espectacle per a públic familiar. També ha estrenat Arbres amb La Virgueria, ha participat del projecte Ones Lliures de teatre radiofònic i és l’ajudant de direcció de Julio Manrique a El curiós incident del gos a mitjanit que s’estrenarà aquest mes d’abril.

Text: Mercè Rubià

Escrit per
Mercè Rubià TWITTER

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats
La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

Després dels darrers èxits que han obtingut amb Els ocells, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda i Le congrés ne marche pas, La Calòrica, una de les companyies més reconegudes de […]

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Aquest Hivern, TeatreBarcelona tornem a editar la revista en paper. Una mirada independent i tranquila a la cartellera hivernal de Barcelona, pensada únicament per a nosaltres: el públic. Hi trobaràs reportatges, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!