Clara Segura, Nora Navas, Jordi Basté i Andreu Buenafuente s’enfronten al repte ‘White Rabbit Red Rabbit’

Un actor diferent a cada funció. Sense conèixer el text. Sense assajos. Arriba White Rabbit Red Rabbit a la sala Barts amb noms de luxe que van des d’actrius com Clara Segura o Nora Navas a humoristes com Berto Romero i Sílvia Abril, passant per periodistes com Àngels Barceló i Jordi Basté. Àngel Llàcer serà el primer en enfrontar-se el repte el proper 3 d’abril.

Fa uns dies em va arribar un whatsapp d’una amiga i companya de Teatre Barcelona. «Mira’t això, que té bona pinta: @WRabbitRRabbit». Un usuari de Twitter, res més. En aquell moment encara no hi ha cap informació, però ella, que segueix de ben aprop tot el que fa en Jordi Casanovas, ho ha pescat al seu Facebook. Amb aquest nom, la garantia d’un bon producte teatral està assegurada i em poso a buscar. Tot i que trobo diverses entrades al Google i vídeos al Youtube, enlloc explica de què va l’obra. Només veig que cada funció la interpreta un actor diferent. I Déu n’hi do quins actors: Whoopi Goldberg, Cyntia Nixon, Ken Loach, Josh Radnor, Patrick Wilson…

Finalment arriba la convocatòria per a la presentació de l’espectacle a Barcelona. Entrem a la sala Barts sabent només els intèrprets d’aquest White Rabbit Red Rabbit barceloní: Clara Segura, Nora Navas, Àngel Llàcer, Jordi Basté, Sílvia Abril, Berto Romero, Àngels Barceló i Bruno Oro. No ens donen dossier i, tot i que hi ha unes quantes cadires davant de la premsa, no hi apareix ningú. Finalment, no és cap dels actors qui ens presenta l’obra, sinó la periodista Laura Serra, del Diari Ara. Li donen un sobre tancat i comença a llegir.

Amb una gràcia que molts voldríem, ens explica que White Rabbit Red Rabbit és una obra del dramaturg iranià Nassim Soleimanpour i que es va estrenar al Festival Fringe d’Edimburg. Després de girar per 15 països arreu del món, arriba a Barcelona de la mà de Hause&Richman, la productora de Jordi Casanovas, i El Terrat. Sembla que s’han capgirat els papers i avui serem els periodistes qui farem la roda de premsa. En Toni Puntí, d’Els Matins de TV3, ho tindrà fàcil. Segons les instruccions que llegeix la improvisada presentadora, només ha de contestar «no» a totes les preguntes. Els actors coneixen el text abans de pujar a l’escenari? No. Hi ha assajos? No. Hi ha director? No. Vols que anem a sopar? Aquí se li escapa un sí…

INTERACCIÓ AMB UN AUTOR QUE NO POT SORTIR DEL SEU PAÍS

Després que en Jordi Bordes, d’El Punt-Avui, reparteixi el dossier de premsa per ordre del guió, apareixen Andreu Buenafuente i Jordi Casanovas. Tampoc ens expliquen gran cosa, perquè aquest és un dels secrets de l’obra, però finalment sabem d’on neix tot plegat. I és al Twitter, precisament. Passejant per les xarxes, Casanovas topa amb un tuit d’Iratí Cantoral, l’actriu que en aquell moment interpretava un dels papers de la seva obra Idiota a Mèxic, on explica que ha participat en una funció de White Rabbit Red Rabbit. El dramaturg comença a buscar informació i contacta amb l’autor. Al cap de dos dies té el text.

“Amb la primera lectura al·lucino”, ens diu. Ell, que viu “obsessionat amb buscar noves fórmules d’escriure teatre i portar-lo a escena”, reconeix que li hauria encantat tenir la idea i escriure’l. Però no l’enveja, perquè l’autor, en Nassim Soleimanpour, no pot sortir del seu país. I aquesta és una de les claus de l’obra. D’alguna manera, amb aquest text, aconsegueix traspassar fronteres. De fet, Casanovas explica que “la part més enginyosa” és la interacció que hi ha durant la funció entre l’autor, l’intèrpret i el públic. Com s’ho fa, si no hi és present? “És molt intel·ligent i troba la manera a través del text”.

SENSE ESPÒILERS

“A mi no em toca fins al juliol, al Singlot de Sant Feliu de Guíxols, però ja estic cagat. De fet, quan m’ho van proposar ja em vaig acollonir”, diu Andreu Buenafuente. “Doncs imagina’t l’Àngels o jo”, li respon el Basté, que no es pot estar de preguntar als productors “per què carai vau pensar amb nosaltres, si no som actors?”. Aquí la pilota se’n va a la teulada del Jordi Casanovas, que és l’únic que coneix el text i, segons Buenafuente, “fa una mica de rabieta”. “Buscàvem actors, humoristes, periodistes amb especial connexió amb el públic, que siguin capaços de trencar la quarta paret i trobar solucions quan calgui. La seva feina serà comunicar les paraules d’un autor que no espot desplaçar”, explica. “O sigui, que no n’hi ha prou amb ser un gran actor o periodista -diu Buenafuente-, sinó que ens hem ajuntat els més bojos de cada casa”.

“Molta gent no es creurà que no en sabem res, però és veritat”, posa èmfasi Sílvia Abril. “Aquest matí ho he explicat a la ràdio abans de venir i ningú s’ho creia -afegeix Jordi Basté-. Però us asseguro que jo, que sóc un ciber hipocondríac i a la mínima ho busco tot, en aquest cas no he buscat res. Em sembla que, ja que tot plegat és una gran bogeria, val més fer-la sencera”. “Encara que haguessis buscat, no hauries trobat res”, li respon Nora Navas, que sí que ha fet l’intent. “Si, normalment, abans de començar una funció -que he passat mesos assajant- ja tinc ganes de marxar a casa i em pregunto per què coi em dedico a això, no vull ni pensar com estaré aquell dia”, reconeix l’actriu.

Poques pistes més ens donen. Sabem que cada dia hi haurà una butaca buida entre el públic, a qui demanaran que no apagui el telèfon mòbil, i que els actors només comptaran amb una escala, una cadira, dos gots d’aigua i el famós sobre tancat. Res més. La curiositat està servida.

Només sortir de la roda de premsa, retorno el whatsapp: «Tenies raó. Ara toca tirar a qui anar a veure». No em sorprèn que totes dues vulguem anar-hi com a mínim un parell de dies. Ni tampoc arribar a la mateixa conclusió: quina vista que té en Jordi Casanovas. No només és un molt bon dramaturg i director, sinó també un gran programador.

Text: Mercè Rubià