Creador escènic. Autodidacta. Apassionat de la poètica dels objectes. Així es defineix Xavier Bobés (Barcelona, 1977) qui, des de fa més de vint anys, investiga tota mena d’objectes quotidians, i aparentment banals, fins a explorar-ne tot el contingut simbòlic i teatral. Aquest interès va sorgir d’una manera molt intuïtiva, però també va ser fruit d’un camí rodejat de processos de creació. Estudiar interpretació i una mica de dansa, el va ajudar a descobrir que, lluny de voler jugar amb la paraula, o amb el cos com un ballarí, s’hi veia més generant espais a través de possibles manipulacions. I, sense saber ni com ni per què, va començar a treballar amb joguines, i ninos, i maniquins, fins a capbussar-se en un període de recerca força llarg que el va portar a intentar trobar el seu propi llenguatge.
Quan estudiava, la mirada de Bobés s’escapava de la perspectiva de l’intèrpret. Buscava el detall. Les sabates de l’actriu aquí i ara. Quan s’enlairava, o quan queia a terra. Se sentia atrapat pel simbolisme dels objectes en escena i el trànsit entre ells. Tal mirada va ser la que, a poc a poc, acompanyada de l’escriptura, el va portar a jugar, i a jugar, i a jugar, fins que els jocs es van convertir en dramatúrgies en les quals els objectes generen ficcions d’escena. Explica que ens conviden a manipular-los i a explicar històries. Com a creador, el que més l’atrapa és l’estat de latència en què les coses, des d’una forma dinàmica, són testimonis de l’ús que en fem i tot pren un sentit poètic. Bobés té clar que tocar és imprescindible. Jugar sense cap mena de límit. Considera que generar espais per l’imaginari és necessari per poder continuar sent qui som. A partir d’aquesta premissa, treballa i crea. Per donar temps, sobretot als adults, a tocar, a jugar, a observar des d’una mirada més tranquil·la. A recordar-nos que només tenim dues mans i un cos, i a recuperar-nos de la pressa, la immediatesa i les exigències d’un entorn superficial a què estem sotmesos diàriament.
Aquest estiu, Xavier Bobés torna al Grec Festival. Aquesta vegada, ho fa amb un cicle de tres espectacles al Teatre Lliure. Tota una celebració, ja que El cap als núvols (29 i 30/06) és la primera proposta de creació en solitari de Bobés, ara fa vint anys, i recuperar-la, assegura, ha estat tot un regal. Aquesta vegada, però, l’obra l’ha transmès a un altre intèrpret: Marc Guillén. A més, l’ha revisat, enriquit, i compta amb una mirada diferent i una sensibilitat propera.
La segona proposta, Cosas que se olvidan fácilmente (del 29/06 al 7/07), també l’ha transmès a un altre intèrpret: Francesco Sinopoli. Pel creador és poderosa, un aprofundiment en l’ofici del teatre d’objectes. Una obra amb només cinc espectadors, les mans de l’intèrpret, i tots aquells suggeriments que es puguin transmetre a partir de les coses.
‘Cosas que se olvidan fácilmente’
En últim lloc, Tumbalafusta (6 i 7 de juliol) és un pas més enllà, una col·laboració amb la companyia de teatre La Ruta 40, destinada als infants, i que busca construir imaginaris des d’on aprendre i divertir-se a partir de la matèria primera: la fusta.
Més informació, imatges i entrades a:
