Després d’un parèntesi per commemorar el 30è aniversari de la mort de Samuel Beckett i de l’existència de la Sala Beckett, la Beckett reprèn el cicle Memento Mori. Recordem-nos de morir, organitzat conjuntament amb la UOC. La sala del Poblenou començarà aquest nou any 2020 amb dos espectacles: per un costat, Celebraré mi muerte de Marcos Hourmann, Alberto San Juan i Víctor Morilla, que estarà en cartell a la Sala de baix del 15 al 26 de enero. Per l’altre, a partir del dijous 16 es podrà veure Herència abandonada de Lara Díez Quintanilla a la Sala de dalt, protagonitzada per Ramon Bonvehí i Francesca Vadell.
Un metge declarat culpable per homicidi, un jurat format per gent del públic i una pantalla de projecció que ens permetrà viatjar per la vida d’en Marcos i conèixer l’opinió dels testimonis del cas. Aquest és el material amb què Alberto San Juan i Víctor Morilla expliquen la història de Marcos Hourmann, metge que va acabar amb la vida d’una pacient a qui quedaven poques hores de vida, plenes de patiment a Celebraré mi muerte. Quins motius el van portar a practicar una eutanàsia que sabia que el podia portar directament a la presó? Ara, ell mateix en persona presenta per fi l’al·legat de defensa que mai no va pronunciar.
Quan en Marcos comença la representació, ho fa acompanyat de nou persones del públic que seuen a l’escenari mateix. Aquestes nou persones es convertiran cada nit en el jurat popular que mai no va arribar a dictar sentència. Com si fos un documental escenificat en directe, la història del Marcos es representarà davant d’ells. I tal i com passa en els judicis reals, al final, mentre Marcos abandona durant uns minuts l’escenari, aquest jurat escriurà el seu veredicte en un paper.
Herència abandonada: el llegat material i emocional
Herència abandonada va sorgir de l’interès de la seva autora per parlar de les herències, materials i emocionals, que tenim tots. Què ens queda dels nostres quan moren? I quin és el llegat que ens deixen? Les projeccions que hi ha als rols familiars són una herència que moltes vegades ens marca de manera definitiva.
L’obra va néixer al 2014 com una peça curta que va escriure Lara Díez Quintanilla, conjuntament amb Jo li posaria Anna, pel Cafè Bar de la Beckett. La proposta va tenir molt bona acollida i tres anys més tard es va recuperar, revisada, al festival Mikro Teatre del Teatre Akadèmia. Finalment, l’autora i directora va convertir aquesta peça en un espectacle que es va poder veure a l’Àtic22 del Teatre Tantarantana. L’obra va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or 2019, i ara aquesta reflexió sobre el llegat familiar que tots arrosseguem arriba a la Sala Beckett durant tres úniques setmanes.
