La conversa entre Alícia Sánchez Camacho i Victòria Álvarez a La Carmarga torna a pujar a l’escenari amb noves revelacions amb el Camargate 1.1. de Jorge-Yamam Serrano i la Cia. La Rueda. Fins el 13 de desembre a l’Almeria Teatre.
La conversa entre Alícia Sanchez-Camacho i Victòria Álvarez el juliol de 2010 al restaurant La Camarga va omplir pàgines, titulars i tertúlies durant mesos. Tot i això, i que ja ha corregut per Internet, la justícia ha prohibit la reproducció del contingut. Jorge-Yamam Serrano, director i membre de la companyia La Rueda, però, ha optat per portar-la al teatre. “Davant l’allau d’informacions sobre aquestes trames de poder i corrupció, el teatre permet aturar-se i fer-ho més entenedor”. La tasca no ha estat fàcil. Precisament per esquivar la prohibició judicial, ha hagut de fer una important tasca de documentació per assegurar-se que cadascun dels fragment de la conversa que es reprodueixen en escena han aparegut anteriorment a la premsa. Això, però, li ha permès teatralitzar altres documents reals “que mostren de manera esperpèntica com funciona la corrupció, la nostra política i els seus passadissos” amb la intenció de connectar el teatre amb el públic i fer-lo arribar “allà on el periodisme no pot arribar”.
Entre Ruz-Bárcenas i el Polònia
Tot i que és un muntatge que es podria catalogar com a teatre documental, Serrano deixa clar que no té res a veure amb el Ruz-Bárcenas de Jordi Casanovas. “El llenguatge és molt diferent perquè la situació també ho és. A Ruz-Bárcenas es recrea un judici, i per tant, no hi ha converses, sinó declaracions judicials i el to és molt és contingut. Aquí, en canvi, recreem el sopar de dues dones amb un excés d’ego que s’apropa més a El lobo de Wall Street”. Inevitablement, explica el director, l’obra ha anat derivant cap a la comèdia perquè “hem volgut servir la realitat i la realitat és aquesta: una història esperpèntica amb un gran potencial teatral i uns personatges molt intensos i plens d’excessos”. Serrano fins i tot es mostra convençut que “la gent no es creurà que és real, però ho és!”. Tot i això, deixa clar que el llenguatge no és tampoc el del Polònia. “L’objectiu no és fer ni un realisme pur ni una paròdia o una farsa còmica, el que volem és donar una impressió que recordi la realitat, descobrir la realitat dels personatges sense imitar-los”.
Cristina Gamiz i Anna Sabaté són les actrius que encarnaran Sánchez-Camacho i Álvarez, aquí Antonia Sanchis i Bibi Alves. Les acompanyaran cinc personatges masculins interpretats per Pep Duran: Jordi Pujol Ferrussola, un escoltador que com a La vida de los otros “ens recorda que tot el que veiem ho estem sentint i va tirant endavant i endarrere”, el cambrer, el xofer i l’amo de La Camarga.
Text: Mercè Rubià
