Tallar-se un peu amb una motoserra “neix de la voluntat de parlar de la culpa”, explica Bàrbara Mestanza, directora, dramaturga i protagonista de l’obra. Una culpa, assenyala, “que sostenim estructuralment”. Per això volia abordar la cultura de la cancel·lació des d’una nova perspectiva: “No volia centrar-me ni en la víctima ni en l’agressor, sinó en tota la resta, en aquelles que estem constantment acompanyant aquest tipus de situacions”. L’obra posa de manifest fins a quin punt pot resultar “cansat i tediós viure en un moment de revolució social”.
Després de l’èxit de la seva proposta d’autoficció Sucia, Mestanza opta ara per un thriller. Dues periodistes, interpretades per ella mateixa i per Rosa Boladeras, publiquen uns articles que destapen anys d’abusos sexuals i desencadenen una cancel·lació massiva de directors i polítics del sector. Aquest esclat activa el moviment Me Too que el país necessitava, fins que una notícia ho capgira tot: Ricard Roig, un dels agressors, s’ha intentat suïcidar. La seva filla, interpretada per Júlia Molins, posarà en dubte aquesta justícia que tant els havia costat aconseguir. Tot i el canvi de registre, “la ironia i el cinisme crec que m’acompanyaran tota la vida”, afirma Mestanza.
Amputar allò que incomoda
La dramaturga troba la inspiració del títol en un documental on un home, pocs segons després d’una mossegada de serp, decideix amputar-se el peu amb una motoserra. “Crec que és això el que fem nosaltres a nivell social: tot el que molesta, allò que no entenem, ràpidament ho amputem”, explica. A partir d’aquesta metàfora, qüestiona l’existència de l’anomenada cultura de la cancel·lació: “He vist agressors poderosos continuar treballant amb normalitat”. “En canvi, moltes companyes sí que han estat cancel·lades pel seu contingut polític”, denuncia.
En aquest context, no li interessa centrar-se “en cap agressor en concret”, sinó mostrar “les poques eines que tenim com a societat per gestionar aquestes situacions”. Mestanza considera que el següent pas del feminisme hauria de passar per una revisió interna i per la capacitat de “demanar-nos perdó entre nosaltres”, tot reconeixent que sovint “també som agents d’una estructura patriarcal que reproduïm sense adonar-nos-en”.
Remoure a través de la diversió
Amb Tallar-se un peu amb una motoserra, Mestanza vol remoure però també divertir: “M’agradaria sumar-hi un punt de pura diversió”. “Alhora, m’encantaria que sortissin amb ganes d’anar a prendre una copa i de debatre des d’aquest riure i aquest humor que té l’obra”, conclou.
Més informació, imatges i entrades:
