La Cia. A les Golfes de la Bohème porta al Tantarantana l’humor negre i la poesia de Dea Loher i el seu Barbablava: l’esperança de les dones.
L’Almudena Lomba i l’Empar Capilla, actrius del muntatge que també s’han encarregat de la producció –amb un pressupost zero, molta ajuda d’amics i professionals i una casa okupa com a sala d’assaig provisional–, van iniciar el projecte de representar per primera vegada a Barcelona aquesta reinterpretació del clàssic de l’autora alemanya, força coneguda en escenaris europeus. Lurdes Barba, directora que van seduir les dues integrants d’A les Golfes de la Bohème, recorda el conte de Barbablava com “terrorífic”: “t’explicaven que matava dones perquè eren xafarderes… Però en realitat parla de la necessitat humana d’anar més enllà de les coses, de sublimar allò desconegut”.
UN ASSASSÍ EN SÈRIE… PERÒ ROMÀNTIC
La versió de Dea Lohard, explica la Lurdes Barba, comparteix amb el clàssic l’interès pels anhels dels personatges de “dur a terme els seus desitjos més profunds”. Però el Barbablava modern no és un home seductor, “és molt senzill, una mica introvertit”. Descobreix l’amor i, amb ell, un territori “on no ha penetrat i que és incapaç de penetrar”. Una vegada perdut aquest primer contacte amb la passió, en allunyar-se la persona que l’havia fet sentir, coneix un seguit de dones a les quals no els pot donar allò que tant cobegen… i les acaba matant.
“Però el que mata no són les dones, sinó el seu amor”, la seva necessitat de que algú les completi, explica l’equip, doncs “estimar més enllà de tota mida suposa renunciar a tu mateix”, i l’Enric les allibera. Saben que es tracta un tema sensible, proper a la violència de gènere, però l’obra “és interessant per la poesia amb la qual planteja la temàtica” i l’humor amb la qual la resol, aclareix Victor Suañez, soci fundador del Tantarantana. Segons Xavier Ripoll, que dóna vida al Barbablava de Lohard, el protagonista no és ell: ho són les dones. Les dones i aquest amor absurd, absolut, i assassí.
Text: Neus Riba
