Alicia Borrachero protagonitza una esguerrada versió de ‘Las Criadas’

Redacció

El Teatre Goya acollirà del 25 de juny a l’11 de juliol Las Criadas, una obra versionada per Paco Bezerra, amb direcció de Luis Luque i protagonitzada per Alicia Borrachero, Ana Torrent i Jorge Calvo.

L’obra, fidel a l’original, parteix de la història de Clara i Solange (Torrent i Borrachero), dues germanes que treballen de criades d’una senyora de l’alta burgesia (Jorge Calvo) que les maltracta i les despulla de tota identitat. Cada nit les dues criades inicien una cerimònia perversa de canvi d’identitats on juguen a ser la senyora.

L’obra ens parla de l’abús de poder, del conflicte de classes i de l’alienació de l’ésser humà, entre altres temes. “Les grans passions humanes en els personatges (el que anhelen, el que pateixen, el que envegen) són els trets que ens fan empatitzar amb ells, són aquests trets els que ens fan de mirall de les nostres pròpies passions“, explica Luque: “Si em preguntessin per a mi quina és la qüestió més important en aquesta obra és que la vida sense amor no és vida. Per tant, sense amor la vida només és caos i bogeria “, assenyala durant la presentació de l’espectacle a Madrid.

Un text que, per l’Alicia Borrachero, té molta vigència: “Solitud, manca d’afecte, estar tancants en un pis, voler tenir una altra vida i no poder… Només amb aquests temes el públic ja se sentirà identificat“. “La situació viscuda fa que estiguem més a prop d’entendre-les, durant el confinament hi havia més bogeria, més incertesa i més ràbia en un món que no entens”, ha apuntat l’actriu Ana Torrents.

Per la seva banda Jorge Calvo ha explicat que Las Criadas és un viatges emocional molt intens: “El bonic de l’obra és que és un viatge on hi ha dolor, ràbia, desesperació i amor, però també humor“. Un humor negre que, segons ell, depèn de la mirada de l’espectador: “Cadascú ho veurà de diferent manera. Tothom tenim una part de criades i una altra part de senyores“.

Las Criadas va ser la primera obra que va escriure l’autor  l’any 1947 en una de les seves estades a la presó, un lloc que va freqüentar des de jove pels seus múltiples robatoris. Malgrat la mala acollida que tenir el muntatge, amb els anys s’ha considerat un dels textos dramàtics clau del teatre del segle XX.

Més informació, imatges i entrades a:

Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari