El Sismògraf Olot arrenca la seva 15a edició aquest dijous 13 d’abril a Olot. Enguany, el festival del moviment i el paisatge, torna a recuperar el format intensiu de cap de setmana i fins al 16 d’abril presentarà una trentena de propostes d’arts vives al voltant del moviment i la sostenibilitat.
Escapa’t a la capital de la Garrotxa! Per fer-ho fàcil et proposem 5 espectacles imprescindibles de l’edició 2023:
1. Habiter de Katia-Marie Germain
Una peça que explora la relació entre el cos i l’espai, entre el cos i els objectes. Hi ha una escena quotidiana: una taula parada amb l’esmorzar i una llum simple il·luminant-la. Els clarobscurs revelen una sèrie d’accions relacionades amb el vaivé de la llum. L’habitació es va quedant intermitentment a les fosques. I enmig de la foscor quelcom es belluga. Hi ha un joc amb la il·lusió i la percepció del temps, i hi ha els moviments dels cossos que van alterant silenciosament l’escenografia. Allò quotidià anirà esdevenint una ficció cada cop més estranya. La suma de tot plegat produeix un efecte ben singular: sembla com si un quadre anés prenent vida davant els nostres ulls.
2. Freeze de Nick Steur
Ja de petit Nick Steur es distreia tot jugant a apilar i equilibrar pedres. Més endavant, en un dels moments crucials de la seva carrera, va redescobrir aquesta habilitat i la va traslladar al terreny artístic. Aquella afició primerenca és a l’origen de les seves escultures fetes amb pedres pacientment col·locades. No hi ha trucs ni trampes, no hi ha cola ni ciment ni cap estructura de suport. Es tracta tan sols de concentració i de saber trobar l’equilibri entre la pròpia força de voluntat i la força de voluntat de la pedra. Espectacle guardonat amb el Laureate Young Theatre Award al TAZ Festival (2012) i l’Scotsman Fringe First Award (2013).
3. Woods / Bosque de Clarice Lima / Futura & Linha de fuga
Un clam artístic a la consciencia mediambiental, una declaració que integra la dansa i les arts visuals. En plena ciutat hi trobem un bosc fet de cossos cap per avall, un paisatge únic enmig d’aquest context urbà. Però no es tracta només de crear un paisatge viu, sinó també de mostrar l’evanescència i la inestabilitat dels cossos, de la natura, del clima i de les pràctiques col·lectives. Un espectacle a l’aire lliure que compta amb la participació d’un grup d’intèrprets locals. Posats al revés, els cossos inverteixen l’espai i qüestionen el temps. Però quant de temps ho podran resistir? Quant de temps podrà resistir el bosc?
4. Froks de la Stopgap Dance Company
Stopgap Dance Company és una companyia britànica de dansa inclusiva que treballa amb artistes amb discapacitat i sense discapacitat i que contempla la dansa com a eina d’integració social. Les seves produccions estan ideades per ballarins i col·laboradors de la companyia que treballen sota la direcció artística de Lucy Bennett. Les propostes de Stopgap Dance Company són finestres cap a un món paral·lel on aspectes com la interdependència de les persones, la força o la vulnerabilitat són tractats de forma artística i poètica.
5. Mañá de la cia. Manolo Alcántara
Manolo Alcántara va aprendre a construir arcs gràcies al seu pare. A Maña ens mostra la manera com ell n’ensenyaria al seu fill. Maña és un exercici de transmissió de coneixement. El procés de construcció d’un arc gegant fet de caixes molt pesades, utilitzant com a premissa l’economia d’esforç i de moviment. L’estructura s’erigeix mitjançant una tecnologia ancestral tot i que plenament vigent: la palanca, la politja, la roda… Es tracta de prescindir de materials i eines intel·ligents per no emmascarar les habilitats de l’artesà. L’artesania hi juga un paper imprescindible i n’esdevé la protagonista principal. El fet de coreografiar una acció quotidiana com el muntatge d’una escenografia s’acaba convertint en el mateix espectacle.
Més informació, imatges i entrades a www.sismografolot.cat
