‘Rent’ arriba a Barcelona en el 20è aniversari de la seva estrena

Redacció

El 26 de gener de 1996, fa exactament 20 anys, es va estrenar a Nova York un musical que ha transcendit molt més enllà del que cap dels artistes implicats en el projecte es pogués mai haver imaginat. Ens referim a Rent, l’espectacle que es va convertir ràpida i sorprenentment en tota una icona del teatre musical, passant de l’off-Broadway a Broadway en temps rècord i arribant a ser un dels deu musicals de més èxit de tots els temps.

Ni tan sols el seu autor, el jove Jonathan Larson, que va morir sobtadament dos dies abans de la seva estrena; podia preveure l’èxit del musical. Gran part del seu triomf ve donat per la història que explica, un argument que va pujar de nou als escenaris de la ciutat als habitants reals de la mateixa, posant en relleu un Nova York que no era fàcil, còmode o amable, si no més aviat una urbs en què els seus ciutadans havien de lluitar per viure, per canviar les coses establertes, sota la constant amenaça de la sida.

TEATRE_BARCELONA-rent-REVISTA_1

L’exitós musical s’estrena avui a Barcelona, ​​just 20 anys després d’aquesta primera vegada, amb Daniel Anglès com a líder del projecte. El que va ser protagonista del musical en la versió que es va poder veure a Barcelona al 1999, produïda per Dagoll Dagom i Rock & Pop (actualment Stage Entertainment); no va creure en aquell moment el que la directora de la producció li va dir el primer dia d’assaig: “Entrar en contacte amb Rent us canviarà la vida”. I el mateix dia que va penjar les botes del seu personatge, Mark Cohen, ja va sentir que havia de tornar a aquest espectacle en algun moment.

El muntatge s’estrena per primera vegada en català, amb un elenc format per una nova generació d’artistes, entre els quals destaquen noms com el de Nil Bofill (en el paper de Mark Cohen), Víctor Arbelo (Roger Davis), la joveníssima Mireia Òrrit (Mimi), o Albert Bolea (Angel Dumott Schunard) i Roger Berruezo (Benny). A més, el musical està localitzat en un barri, que encara que és molt viu culturalment, està poc acostumat als grans musicals: el Poble Nou. L’equip creatiu ha volgut recrear al màxim la filosofia del musical, és per això que el teatre escollit va ser al Casino l’Aliança, un espai escènic gran i alhora més proper a l’off-Broadway que els teatres del circuit comercial de Barcelona.

Sense perdre l’essència i localització del musical, aquesta nova versió ha volgut mantenir que l’acció se situés a Nova York, amb els problemes i referències d’allà i en l’època dels 90. Això sí, han intentat transportar els referents a la cultura d’aquí, perquè el musical s’entengui a la perfecció i es pugui gaudir en català.

El musical de Johnathan Larson va estar a la cartellera novaiorquesa 12 anys, i si bé és difícil igualar aquest èxit aquí, si li desitgem una llarga vida a RENT a Barcelona, ​​ja que hi ha tota una generació tant de públic com de joves artistes que no va poder gaudir del musical ni des de l’escenari ni des del pati de butaques, i que, com el mateix Daniel Anglès va sentir, probablement després de gaudir Rent sentin que alguna cosa ha canviat, ja que és un espectacle que no et deixa indiferent.

Text: Eirene Ramos

Escrit per
Articles relacionats
Mary: Les dones d’una vida

Mary: Les dones d’una vida

Els millors macarrons i truites de patates del món, també les millors abraçades. Tardes infinites d’estiu a casa els avis, emprovar-me la seva roba, sabates i joies, i els balcons […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!