Qualsevol que, alguna vegada, hagi pujat a un escenari i hagi gaudit de l’experiència, estarà d’acord que el sentiment de felicitat que produeix és inigualable. Aquesta eufòria addictiva gairebé només es podria comparar amb l’adrenalina del començament d’una relació amorosa. You say tomato juga, en certa manera, amb aquest paral·lelisme per parlar de la crisi de parella, la generacional i l’artística en una comèdia dolorosa, amb mala llet i molt honesta. Els dubtes, la insatisfacció, la frustració o la negació són algunes de les emocions plasmades pel dramaturg Joan Yago en aquesta obra incisiva que sap plasmar, en certa manera, les decepcions que ens pot portar la vida i les dificultats per afrontar els sentiments i la realitat tal com és. Divertida i realista però també, en la seva mesura, pessimista, resulta un excel·lent exercici de catarsi col·lectiva per a qualsevol espectador que hagi tingut aspiracions artístiques o que trobi a faltar l’espurna en algun dels seus projectes vitals o amorosos. Els dos actors protagonistes, Anna Moliner i Joan Negrié, tenen molta química, molt de carisma i equilibren perfectament humor i drama, patetisme i dignitat. També l’acurada direcció de Joan Maria Segura Bernadas és important per trobar el to adequat i fer que l’engranatge contrarellotge funcioni sense descompensacions o daltabaixos. En definitiva, un muntatge gairebé rodó que arriba lluny amb una idea senzilla i que, en fragments concrets com el de la pissarra, resulta brillant.
Enllaç copiat!