Per Yonder hi desfilen fantasmes. Els fantasmes que fan acte de presència quan la festa s’acaba. Aquells que prenen forma de records, de malsons, d’una al·lucinació… O els que s’escolen als nostres pensaments per a assegurar-se que no oblidem que potser han passat coses que no voldríem que haguessin passat, els que ens recorden que tenim por i que som profundament vulnerables.
La Diminuta i companyia utilitza estratègies dramàtiques relacionades amb l’expressió corporal per mirar de representar l’estat d’ànim del “final de festa”, quan el cansament ens torna inermes a l’hora d’afrontar els neguits que també formen part de nosaltres. El treball físic dels sis intèrprets està carregat de la sensibilitat necessària per a sentir que també estan parlant de nosaltres i per a emocionar-nos davant de quelcom molt semblant a la veritat nostra més essencial.
El muntatge de Sara Q. Pipó s’estructura en capítols als quals se’ls associa una peça musical que acompanys però no emfasitza allò que ja diuen els personatges que han participat a la festa: la mare (Nit Batlló), que es bressola entre la nostàlgia, l’amor incondicional i el patiment amb una elegància impròpia d’una actriu novella; els amants (Fiona Salvador i Pau Cardona), capaços de rec´rrer en pocs minuts les diferents fases de l’enamorament, de la passió a la tendresa…
No us perdeu l’obra inaugural del Tantarantana: una manera bellíssima de començar la temporada teatral.