La història d’Aurora Rodríguez Carballeira i la seva filla Hildegart és una de les més curioses i macabres de la crònica negra d’Espanya. I no pas per la quantitat de morts o de sang i fetge, sinó per la manipulació amb que la mare va voler convertir a la seva filla en un ésser perfecte. Estem davant d’una història en la que es barregen la raó i la bogeria fins a fondre’s en una sola i única salvatjada… Una història que ja va viure una adaptació en forma de novel·la (Aurora de sangre) i una altra en forma de pel·lícula (Mi hija Hildegart), i que ara arriba al teatre de la mà d’una especialista en el període de la Segona República, Carmen Domingo.
El muntatge de Pep Molina prescindeix de qualsevol ornament i es centra en el text i en el treball actoral, brindant-nos una estona de teatre-document molt ben treballada. Tot i ser un equip -tant tècnic com artístic- provinent del teatre musical, podem assegurar que aquí aconsegueixen un gran nivell en el terreny del drama més brutal i corprenedor. Cal dir també que una gran part del mèrit és haver trobat en Teresa Vallicrosa l’actriu ideal per interpretar un personatge complex, atractiu i alhora terrible. Resumint, una bona manera d’acostar-se a un tipus de teatre que no veiem sovint, i menys encara amb aquesta qualitat interpretativa que sorprendrà a més d’un.