Diuen que els cignes, un cop s’aparellen, ho fan per a tota la vida… tot i que, potser, no és més que una llegenda urbana. Com, potser també, la monogàmia en els éssers humans. Aquest és, més o menys, el terreny que, entre el sentit de l’humor i la crítica antropològica, transita la Companyia El Martell en aquest espectacle tan divertit i trapella com interessant. Amb dramatúrgia i direcció de Laia Alsina Ferrer, el muntatge aconsegueix fer un recorregut pels diferents prejudicis socials sobre les relacions de parella, amoroses i sexuals per posar-los en evidència i demostrar fins a quin punt certes convencions poden arribar a ser tòxiques. Juntament amb el seu segon espectacle, Ah! (Judit), el grup, a poc a poc, està aconseguint crear un estil propi força atractiu basat en la sàtira amb esperit de denúncia política, l’expressió corporal, humor absurd i una certa poètica. En aquesta ocasió, el to està molt ben equilibrat, aconseguint ser ambiciós però també desenfadat, malgrat que, per acumulació d’idees, pot arribar a saturar l’espectador i sentir-se com una mica dispers. En qualsevol cas, la proposta s’aguanta molt bé, gràcies a un solvent grup d’actors i actrius, té moments hipnòtics i construeix metàfores metateatrals molt suggerents que entronquen directament amb el tema en relació als papers que, a vegades, ens toquen fer a la vida.
Enllaç copiat!