Comença a ser evident que Agatha Christie està de moda als nostres escenaris. Després dels èxits de muntatges com La ratonera o Testigo de cargo, se suma a la recent estrena de La visita inesperada aquesta nova versió de la clàssica novel·la Deu negrets. S’ha de reconèixer, d’entrada, que l’inconfusible estil de l’escriptora anglesa és un gènere en sí mateix i, per tant, cal valorar-lo amb les seves pròpies regles. Les trampes, l’excés d’informació, els girs sobtats o els personatges estereotipats no són, en aquest context, elements qüestionables sinó peces d’un joc tancat que, no obstant els seus trucs, sap funcionar molt bé. Y no quedará ninguno és un digne passatemps, dirigit per Ricard Reguant amb practicitat, sentit de l’entreteniment i un efectisme bastant engrescador. A més, trobem entre el repartiment actors de la talla de Pep Munné o Toni Sevilla que defensen la proposta amb talent i gran solvència. Potser l’espectacle té molts elements que el fan semblar antiquat, començant per l’escenografia, però, malgrat això, entreté, té un bon ritme i un resultat global molt més estimable que el dels tres muntatges de Christie abans mencionats.
Enllaç copiat!