Tot el que necessites per anar al teatre

Utilitat programada: Superherois juvenils

Utilitat programada
1/05/2015

En aquest moment on sembla que (bàsicament, al cinema) s’han posat de moda les distopies protagonitzades per adolescents, era lògic que el teatre també reflectís aquesta tendència. L’encarregat de portar-ho a terme, en aquest cas, ha estat Marc Rosich que, tot i haver obtingut els seus millors resultats amb adaptacions (com Plataforma o la recent Woyzeck) que com a dramaturg, té prou recorregut per esperar-ne un text interessant. Malauradament, Utilitat programada és una obra amb un grapat de bones idees desaprofitades i un to, en general, massa juvenil, fins i tot, en alguns moments, infantilitzat. Els joves actors, almenys, defensen el producte amb ganes i una ingenuïtat carismàtica que no serveix, però, per solucionar les seves carències narratives. A més, l’espectacle té una durada excessiva, l’argument és pobre, gairebé no desenvolupa el seu punt de partida i la majoria dels personatges se’ns presenten desdibuixats. Únicament, l’actriu Míriam Alamany aconsegueix remuntar la proposta amb les seves intervencions. A part d’això, l’escenografia i l’espai sonor són els altres aspectes més destacables d’aquest muntatge que, tot i tenir voluntat crítica, li manca, definitivament, profunditat o un humor més efectiu. O, potser, les dues coses.

← Tornar a Utilitat programada