Una llum tímida: Quin mal hi ha en ser i estimar diferent?

Una llum tímida
16/03/2022

Sentir-se fora de lloc, sentir vergonya, por, espant, demanar perdó, amagar-se, callar, mantenir-ho en secret, no sortir de casa,… Per què? Per ser diferent? Per estimar diferent?

La història ens parla de Federico García Lorca, Miguel de Molina, Luis Cernuda, Vicente Aleixandre,… I les dones? On són les dones?!!

El Col·lectiu La Cicatriz, sota la direcció de Marilia Samper, trenca portes i porta als escenaris la història d’amor entre dues dones.

La idea d’aquest musical sorgeix d’un article de premsa en el que es parlava de la relació entre dues dones que es van estimar durant l’època franquista i que va acabar de manera tràgica.

Estigmatitzar a algú per la seva condició sexual era un fet comú en aquella època. Malauradament encara ho és en avui en dia.
Des de quan es pot veure a dues dones agafades de la mà passejant pel carrer, o fer-se un petó?
Encara es pot escoltar pels carrers que l’homosexualitat és una malaltia. Precisament per això es del tot necessari que existeixin plataformes com la del col·lectiu La Cicatriz, per fer visible, sense por, amb llibertat i sense complexes, tantes i tantes històries que han estat silenciades al llarg dels anys.

La Cicatriz ha situat la història a Catalunya tot i que els fets reals van passar a Castella. Catalunya, Castella, País Basc, Astúries, …a tot arreu hi ha una Isabel  o una Carmen. La Isabel I la Carmen són les veus de totes aquelles dones que van sacrificar la seva vida pel sol fet d’estimar diferent.

Una llum tímida és un musical amb música en directe. Dalt de l’escenari, i durant tota la funció, les dues músiques Andrea Puig Doria (guitarra) i Laura Masferrer (violoncel), sota la direcció musical d’Andrea Puig Doria, toquen aproximadament una vintena de temes.
Temes realment preciosos que aconsegueixen emocionar-nos per la seva melodia, per la sensibilitat en les seves lletres i per les magnífiques veus de les dues actrius, Àfrica Alonso (Isabel) i Júlia Jové (Carmen). Només per escoltar-les cantar ja paga la pena d’anar a veure aquest musical.

Todas las historias empiezan con una luz tímida”, “Pessigolles”, “Al oído”, ” L’ombra”,  “Si tu hi ets”, “Soledad Sonora” o “Donde tu has Perdido”  són algunes de les cançons que es poden escoltar.

La música i les lletres són una peça clau en aquest espectacle. Elles ens descobreixen quins són els pensaments, sentiments i estat d’ànim de les protagonistes. Impressionant el moment en que s’utilitza la guitarra elèctrica per mostrar-nos el caos que hi ha dins del cap de la Carmen.

Es tracta d’un espectacle bilingüe. S’utilitza el català i el castellà tant en els diàlegs entre elles, com en les lletres de les cançons.

Una llum tímida és un homenatge, una reivindicació, el reconeixement i la memòria històrica a  totes aquelles dones que van estimar fora les regles establertes, aquelles que van ser tractades de prostitutes, de malaltes mentals, aquelles que van lluitar per qui eren i sentien, aquelles que van rebre tractaments mèdics agressius (la gran majoria irreversibles), aquelles que van tenir por de sortir al carrer i aquelles que van decidir no seguir vivint.

Encara hi ha molt de dolor acumulat, per això és molt important que històries com aquestes siguin explicades públicament per tal de conscienciar a tothom que hem de ser respectuoses davant les diferents maneres d’estimar .

Si us plau no us la perdeu!!

← Tornar a Una llum tímida