Una casa a l’est ens parla del que volia dir viure sota una dictadura comunista en les dècades de 1970 i 1980, de la por i la opressió de saber que tothom et mira i t’observa, que qualsevol pot ser un delator i posar-te en perill. Però també ens explica el que va suposar per aquestes persones i les seves famílies accedir als arxius comunistes anys després de la caiguda del règim, del mal que pot fer saber qui va dir què de cadascú.
Laura Mihon teixeix amb habilitat diferents històries d’aquesta època i el Col·lectiu La Santa els dóna vida amb tendresa, emoció i veritat. Una molt bona proposta.