Un obús al cor
29/11/2016
Un text i una interpretació que arriben directament al cor

UN OBÚS AL COR és un monòleg extret de la novel·la “Visage retrouvé“, de l’escriptor canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad. Un autor amb una contundència brutal en els seus textos com vam poder comprovar en les representacions d’Incendis, Cels o Litoral que formen part de la tetralogia “La sang de les promeses” i de la que podrem veure Boscos a partir del mes de març també a la Biblioteca de Catalunya.

Un monòleg de 80 minuts que té com a protagonista a Ernest Villegas i dirigit a 4 mans per Oriol Broggi i Ferran Utzet. Aquesta vegada ha estat coproduït amb Temporada Alta.

Un text que ens torna a redescobrir l’univers narratiu de l’autor i on es replanteja de nou els vincles amb els pares, l’avanç irreversible de la vida i la certesa de la mort. Un monòleg intens, on l’actor, sol, desplega sentiments, patiments i alegries.  I l’Ernest ens ho transmet de tal manera que quedem impregnats del seu dolor, de la seva angoixa, sentim les seves vivències com si fossin nostres, com si la seva mare fos la nostra, com si visquéssim amb ell la guerra, com si la seva tieta grassa també estigues agafant la mà de la nostra mare, com si volguéssim fugir, com si patíssim fred, com si sentíssim la por a la nostra anima….

Un jove que encara no sap el significat de la paraula abans i que farà un viatge interior en el temps per recordar amb tendresa, còlera i dolor la història de la seva família i la seva pròpia historia.

Un jove que no reconeix la seva mare en aquella dona dels llargs cabells rossos que ha iniciat una lluita contra la malaltia i el dolor.

Un jove que haurà de creuar una tempesta real i una de metafòrica, una tempesta vital, en el viatge en autobús fins a l’hospital. Recorda el passat i s’enfronta al present sense imaginar encara un futur. Podem considerar que és un viatge iniciàtic a l’edat adulta.

Un jove que finalment es retroba amb la seva mare, acceptant la seva malaltia i la seva mort.

Un jove que deixa de tenir por a la “dona negre amb braços de fusta” que l’havia atemorit en somnis d’ençà que va contemplar, al seu país natal, un atemptat contra un autobús i va veure morir a l’interior un nen que, com ell, tenia nou anys.

Un text preciós en el qual Wadji Mouawad ens parla de la identitat, de la guerra, la immigració, la repetició de la història, la incomunicació, les relacions familiars, les pors, la mort ….. Ens explica el sofriment que comporta l’adolescència on la mirada sobre el món canvia i cal acceptar aquests canvis per continuar vivint.

Wadji Mouawad té l’habilitat de parlar d’assumptes molt profunds a partir de coses senzilles i et fa reconciliar amb la gent que estimes, et fa valorar les petites coses que formen part del dia a dia i que ni tan sols veus.

Una posada en escena minimalista ajudada per alguns vídeos que es projecten al fons de la sala, una acurada il·luminació i una magistral actuació de l’Ernest Villegas. Com ell mateix ha declarat una de les dificultats més grans que ha trobat són els continus salts en el temps, ja que l’autor viatja constantment del passat al present recordant vivències molt fortes de la seva infantesa al Líban. No ha tingut cap problema amb la direcció a quatre mans de Broggi i Utzet que en tot moment han respectat l’opinió de l’actor. Segons confessen ha estat una experiència enriquidora per tots tres.

Sala plena i emocionats aplaudim dempeus la feina de l’Ernest. Catàrtic.

Si desitgeu llegir sencer l’apunt original, només heu de clicar AQUÍ

Tot el que necessites per anar al teatre

Un obús al cor

Un obús al cor

Un obús al cor, el monòleg més intens de l’autor d’Incendis, Wajdi Mouawad, amb Ernest Villegas

SINOPSI

‘Un obús al cor’, una bomba explosiva que replanteja de nou els vincles amb els pares, la veritat de la vida i l’avidesa de la mort. Una producció incentivada per Ernest Villegas, que juntament amb Oriol Broggi i Ferran Utzet, aixequen aquest monòleg intens i despullat on la paraula de Mouawad té la força que ja vam descobrir a Incendis i Cels. Un text d’un altíssim voltatge que recull l’univers narratiu de Mouawad, escenes i personages que s’entrecreuen i que procedeixen de tots els textos escrits.

 

Video
Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Neus Mònico Fernández
    Neus Mònico Fernández
    12345

    Des de que vaig descobrir a Wajdi Mouawad en l’obra “Incendis” que es va poder veure a La Biblioteca de Catalunya, gràcies a l’Oriol Broggi, vaig quedar bastant impactada i alhora atrapada per les paraules d’aquest autor libanocanadenc.
    Així que després d’“Incendis”, he intentat de veure totes les obres d’aquest autor que s’ha programat a Barcelona: “Boscos”, “Cels”, “Litoral”, “Les lames d’Edipe” i “Inflammation du verve vivre”.

    “Un obús al cor” ha estat la última que he pogut veure, i ha estat al Teatre Auditori Can Palots de Granollers, després d’Incendis haig de reconèixer que és la que més m’ha agradat de tot el que he vist fins ara de Mouawad.

    Es tracta d’un monòleg. Un jove en plena nit rep una trucada i fa un viatge en autobús cap a l’hospital on agonitza la seva mare. Durant aquest viatge ell mantindrà una lluita amb el que l’envolta i una lluita contra si mateix. Un viatge on farà un repàs de la vida i dels vincles amb la família.

    A un obús al cor trobem quasi tots els elements que defineixen l’obra d’aquest escriptor tant en la forma com amb els temes: l’incest, la malaltia ,la mort, la guerra, una trucada de telèfon, l’exili,… podríem fins hi tot dir que Un obús al cor és un resum de tota la sèrie de “La sang de les promeses”, (llibre que més endavant compraria i que recomano la seva lectura).

    Que és el que m’ha fascinat d’“Un obús al cor”?

    Un text potent i colpidor que parla dels sentiments, del patiment i de les alegries, un treball d’interpretació extraordinari que m’ha emocionat, amb un Ernest Villegas impressionant, i la magnifica direcció d’Oriol Broggi i Ferran Utzet que han sigut capaços de treure el millor de l’Ernest, i transmetre les paraules i l’essència de Mouawad dalt de l’escenari.

    En definitiva un espectacle d’aquells que n’anomeno rodó i del tot imprescindible.

    06/12/2017
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Soy fan total de Wajdi Mouawad! He visto todo lo que han realizado en BCN e incluso tuve el placer de verlo a él mismo en el Lliure. Y TODO lo que he visto de él me ha entusiasmado! No podía perderme este monólogo que nos ofrecen los amigos de La Perla 29!!

    Empieza la función y sale Ernest Villegas en calzoncillo (las bragas al suelo)
    Lo siento pero es que estoy enamorado de este hombre jajajaa
    Pero basta de bromas. El monólogo es duro e intenso! Cuenta el drama interno de un hijo al despedirse de su madre que está a punto de morir! De cómo afrontar ese momento y de cómo continuar la vida sin ese pilar tan grande que es una madre.
    Bravo Ernest porque solo, sin escenografía y sin casi artificios nos has tenido a todo el público embobados y al borde de las lágrimas durante esa hora y vente. Nos ha encantado!!

    25/11/2016
Articles relacionats
El dolor de Mouawad explota amb 'Un obús al cor'

El dolor de Mouawad explota amb 'Un obús al cor'

14 Novembre 2016

Hi ha obres que marquen un abans i un després. Incendis és una d’aquestes. L’obra de Wajdi Mouawad va quedar gravada a la retina del públic barceloní. Oriol Broggi ha fet que el dramaturg libanocanadenc sigui un habitual dels escenaris catalans. Després de Cels i Litoral, aquesta temporada es podrà veure Boscos, que tancarà la tetralogia La sang de les promeses. Ara, a més, el director de La Perla 29 i Ferran Utzet codirigeixen un monòleg interpretat per Ernest Villegas que condensa, en una hora, totes els seus temes habituals: la identitat, l’emigració, la guerra, la incomunicació amb els pares i la repetició de la història. A la Biblioteca de Catalunya del 17 de novembre al 18 de desembre.

La Perla 29 presenta nova temporada amb grans textos de Lorca, Mouawad i Goldoni

La Perla 29 presenta nova temporada amb grans textos de Lorca, Mouawad i Goldoni

21 Juliol 2016

Després d’una temporada “de risc” i experimentació de nous llenguatges –en paraules del director de La Perla 29, Oriol Broggi–, la companyia torna als espectacles de repertori amb grans textos […]

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.