Sempre és refrescant veure el treball de companyies independents provinents d’altres països, ja que, en moltes ocasions, obren la perspectiva del teatre al qual estem acostumats a veure a la nostra ciutat. En aquest cas, Arrogante Albino és un grup de joves artistes mexicans l’honestedat dels quals els ha permès fer un exercici autorreferencial que aconsegueix transcendir de la seva realitat circumstancial sense ser pedants ni superficials. A mig camí entre el teatre documental i la performance, el muntatge arriba a transmetre vida, realitat, il·lusió i nostàlgia de la manera menys pretensiosa però sense esquivar la precarietat, les contradiccions i la part més lletja del món que els envolta.
Amb l’ús constant de gravacions de vídeo, marquen la seva idiosincràsia generacional i subratllen la mirada del viatger, del turista o l’estranger que està present durant tot l’espectacle. També destaca la seva especial habilitat per equilibrar el patetisme més cru amb la lleugeresa d’un to que demostra el seu gran sentit de l’humor. Així, plantegen qüestions molt interessants sobre Barcelona o Catalunya, des de la seva particular percepció, al mateix temps que tracten de divertir-se amb tot el procés i d’aportar algun relat de valor amb l’obra. Com en moltes altres propostes d’aquest tipus, en alguns moments, cauen en la irregularitat i no totes les idees o escenes són efectives. No obstant això, en general, resulta inevitable deixar-se emportar pel gran carisma dels seus protagonistes, així com empatitzar amb les seves vivències, sentiments, opinions i desitjos que, probablement, ens faran reflexionar.