I avui ho he notat amb aquest Ibsen, i potser ho he percebut perquè m’ha grinyolat l’escenografia moderna contra el text “antiquat”. Penso que un doctor Stockmann vestit amb redingot i amb aquelles patilles-barba exagerades de l’època, m’hauria convençut més; tot passat a segle XIX. I reconec que al muntatge l’han fet com quan hi havia calés: escenari a tota amplada, 15 actors, aigua corrent per l’escena, seguiment videogràfic… Ningú ho ha fet malament, però tampoc ha destacat ningú, penso per aquest desacoblament de la posada en escena i el que és l’obra. L’escena de l’assemblea amb els vilatans, l’he trobat pesada i llarga. Tot i així molta gent ha opinat el contrari a jutjar pels aplaudiments i els crits de bravo.
Enllaç copiat!