Nostàlgia i amor realista

Àngel Llàcer: Un cop l'any

Àngel Llàcer: Un cop l’any
21/11/2017

Estem tan acostumats al fet que les històries d’amor estiguin explicades des de la comèdia frívola o la idealització romàntica que, quan ens presenten una proposta mínimament realista, la sorpresa resulta el doble de gratificant. Un cop l’any és un espectacle ambiciós, ja que ens relata una relació sentimental al llarg de tres dècades, però resolt amb agilitat, intel·ligència i molt bon gust pels petits detalls. Àngel Llàcer torna a demostrar la seva gran sensibilitat com a director i omple de cor i ànima l’habitació d’un hotel on els seus protagonistes comparteixen sexe, conflictes, amor i altres complicitats. És molt interessant veure com l’obra evoluciona des de l’humor lleuger de la primera escena cap a un to molt més profund, assolint moments d’un dramatisme veritablement emotiu. En aquest sentit, David Verdaguer i Mar Ulldemolins tenen el mèrit d’aconseguir enamorar l’espectador gràcies a la seva credibilitat i carisma com a intèrprets. El context històric, ple de referències nostàlgiques dels anys 70, 80 i 90, són un afegit simpàtic i agradable en aquest muntatge que aconsegueix transmetre, en general, grans dosis de bon humor i vitalitat. L’únic retret que li podríem fer, en realitat, és que es tracta d’un tipus d’història que, potser, ha quedat ja una mica antiquada. Afortunadament, l’adaptació (en temps i espai) està tan cuidada que, en certa manera, compensa unes formes i un contingut que, en el teatre actual, ja no s’estilen tant.

← Tornar a Àngel Llàcer: Un cop l'any

Enllaç copiat!