Tot el que necessites per anar al teatre

Últimos días de una puta libertaria: M’esperava molt més.

Últimos días de una puta libertaria
8/07/2016

La Remi és una dona un tan peculiar. Viu sola en un pis ple d’escombraries i trastos vells. De seguida ens adonem que pateix el Síndrome de Diògenes. De tan en tan, recicla per la finestra, cosa que fa que no s’avingui gens amb cap dels seus veïns. La seva mascota és una gata de peluix a la que anomena Passionaria. Li agrada fuma puros i beure anís. És atea, republicana i ex prostituta. Això sí ,com diu ella: “Puta però regida por normas morales”.

L’acció transcorre durant la nit de Cap d’Any. La Remi ha portat a casa seva la Leti (Inma Alcántara), una noia que acaba de trencar amb la seva parella i es troba una mica passada de voltes… (no s’acaba d’entendre si està drogada o borratxa). Més tard apareix de visita el Sebas (Francisco Maldonado) un amic de la infància de la Remi. Em sap greu dir-ho, però han estat dues interpretacions molt poc creïbles.

Hi ha dues coses que em van agradar força: la posada en escena (un pis ple d’andròmines i escombraries), i la magnífica interpretació de l’actriu María Alfonsa Rosso. Però l’obra no ens explica res, no té argument, i el text sembla talment improvisat.

La veritat és que tenia moltes expectatives posades en aquesta obra, però per desgràcia el resultat no ha estat el que m’esperava.

Vaig sortir bastant decebuda, penso que l’obra podia haver donat molt més de si.

De vegades no hi ha prou amb una gran actuació.

**1/2

← Tornar a Últimos días de una puta libertaria