Quantes ganes per tornar al teatre. Han passat moltes setmanes i tenia ganes de tornar a una sala a Barcelona (per ara he anat a Igualada, Esparreguera i al Castell de Montjuïc) però volia seure a una de les butaques de la ciutat #OmplimElsTeatres és el que hem de fer ara mateix.
S’ha de dir que és una obra que parla de feminisme i de la identitat. Però queda molt difús amb els altres començaments i fils que va deixant.
Comencem amb les actrius a escena i diferents formes d’afrontar la realitat segons cada un dels personatges. Per aquesta part molt bé. Però llavors veig que es van desenvolupant altres històries i sembla que no queda en cap en concret.
Possiblement vaig errat i la denúncia inicial queda una mica soterrada per les altres històries. El d’un convent/església laic on acullen aquelles dones embarassades que donen a llum d’ací a poc temps amb una crítica a la implicació per part dels homes. Però de mica en mica hi ha altres històries o fils que dilueixen aquesta reivindicació i fa que et perdis en entendre la història i desconnectes un xic d’aquesta crida.
Com dic, hi ha moments que he connectat, que he vist aquesta denúncia cap al patriarcat, cap a la dominació per part dels homes però que han quedat diluïts per les altres històries comentades.
En general m’ha semblat una proposta interessant. Proposta escènica molt ben encertada i amb ajut d’una llum adequada per cada moment. En definitiva elogiar l’actuació (i més amb tot el que ha passat), per l’atmosfera creada però no m’ha convençut del tot la seva narrativa.
Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç