Tick, tick… BOOM!

5/12/2017

Un musical autobiogràfic

M’encanten els musicals de petit format que es poden veure a casa nostra. Per això intento no perdre-me’n cap.

Pot ser diré una bajanada, però… fins hi tot m’agrada molt més anar a veure els musicals que es presenten a les sales petites, que els que ens ofereixen sales mes grans, perquè tot i que compten amb més pressupost, no acaben de tenir el nivell dels grans musicals que es poden veure fora de Barcelona.

Dit això, no em podia pas perdre “Tick, tick… Boom!”, primer perquè es un musical de petit format on tens els actors a tocar i la música és en directe, i perquè tots tres actors que hi surten m’encanten!!!

 

“Tick,tick…Boom!” és un musical on llibret, música i lletres va escriure Jonathan Larson. Un musical autobiogràfic, escrit com a monòleg per a un sol actor, que després de la mort de Larson el 1996, la productora “Victoria Leacock”, va sol.licità a David Auburn (autor i guanyador del premi Pulitzer per Proof) que reconfigurés l’obra, convertint-la d’un monòleg a un espectacle de tres actors en escena. Així ens arriba a nosaltres amb aquests tres personatges: en Jon (Xavi Duch), la seva xicota la Susan (Lou Fabrés) i en Mike, l’amic de la parella (Marc Pociello)

“Tick,tick…Boom!” ens parla de fustracions, de l’exit i del fracàs, dels somnis i desil·lusions, d’esforç i perseverança. Ens parla de sentiments. Ens parla de lluitar sempre en allò que creiem i estimem. Tick, tick..Boom ens parla d’aquelles persones que estimen la música.    

Xavi Duch, de Lourdes Fabrés i Marc Pociello realment canten molt i que molt bé, podríem dir que són especialistes en musicals i que mai decepcionen al públic. Segur que els recordareu d’haver-los vist en musicals com “Generació de Merda”, “Dies normals”, “Tell me on a Sunday”, “Rent”, “Sugar”, “The Wild Party”,…  a “Tick,tick…Boom” ho tornen a fer, afinant en cada nota, posant el sentiment en cada lletra de cada cançó, donant-ho tot dalt de l’escenari .

Us preguntareu… Què ha passat?, perquè una valoració de ***?, si la música és fantàstica i les interpretacions vocals i musicals són fantàstiques,…, dons molt fàcil, no hi he acabat d’entrar, no m’ha convençut, no m’he cregut als personatges secundaris, no m’he emocionat.

 

 


Tot el que necessites per anar al teatre

Tick, tick… BOOM!

Tick, tick… BOOM!

Tick, Tick… BOOM! és el musical autobiogràfic que Jonathan Larson va escriure poc abans –o gairebé a la vegada– que RENT. Situat al Nova York de 1990, explica la història d’un jove aspirant a compositor que ha de decidir si vol seguir lluitant pel seu somni.

 SINOPSI

És la setmana del 30 aniversari d’en Jon. La seva parella, la Susan, vol casar-se i traslladar-se fora de la ciutat (TICK…). El seu millor amic, en Michael s’ha comprat un BMW i s’està mudant a la part alta de la ciutat (TICK…). En Jon treballa de cambrer, intentat escriure un gran musical, i sentint la pressió d’haver de decidir entre seguir lluitant pel seu somni o renunciar-hi per diners (BOOM!)

Video

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Hebert

    L’èxit no sempre arriba per molt que t’hi deixes la pell. I de vegades, ni que arribi, com és el cas de Jonathan Larson, no ho fa quan toca. Cal seguir perseguint l’èxit o reconeixement en allò que ens apassiona però no ens dóna de menjar? És just fer-ho per qui està al nostre costat? És just no fer-ho per a un mateix?
    Tick, Tick…Boom! tracta això amb un muntatge senzill, que no simple, que mostra que no calen (tot i que s’agraeixin) grans mitjans per a emocionar, amb un excel•lent, (i van…) Xavi Duch, que transmet la passió per l’autor i el tema que es tracta i l’amor a la -inestable- professió .
    Tick, tick… Boom! és qualitat a cabassos i una picada d’ullet a les nostres vides amb un talent extraordinari. I no, no tot és dolç (la SIDA, els trenta com a frontera…). I sí, al sortir el cor et fa tick tick boom, a cadascú pels seus motius.
    L’única petita pega, és que a vegades costa entendre alguna lletra, però és el preu a pagar (passa a pocs moments) per tenir una magnífica banda en directe, com ens té acostumats el Teatre Gaudí.

    I a tot això jo no sóc entusiasta de Rent (aquell final…) però sí fins a la medul•la de qui tantes i tantes alegries m’han donat amb treballs previs (Dies Normals, Tell me on a Sunday). Així, doncs, gràcies, Ferran Guiu, Marc Gómez, Joan Comaposada, Xavi Duch, Lu Fabrés i Marc Pociello.

    14/01/2018

  • 12345

    Sonia Medi

    És una pena que tres actors que ho fan tan, tan bé tinguin entre mans un material de Larson tan, tan dolent. La música és barata, el text no té cap tipus d’emoció ni gràcia i a sobre és previsible com un film de diumenge a la tarda.
    Estaria molt bé poder veure aquests 3 grans fent alguna cosa més interessant, de segur que seria magnífic.

    10/01/2018

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui al Teatre Gaudí he pogut gaudir i sobretot emocionar amb aquest musical de petit format però gran, molt gran en contingut. Una mostra més que no calen espectaculars muntatges i que amb una escenografia práctimente inexistent, un sofà, una barra de bar i unes caixes amb rodes es pot aconseguir un espectacle d’una qualitat indescriptible. L’acció ens situa a Nova York als anys 90 i és un relat autobiogràfic de Jonathan Larson que va morir als 36 anys quan anava a estrenar el seu altre musical Rent. Ens parla d’amor, il·lusions, desitjos i lluites per aconseguir un objectiu amb moments molt emotius i altres divertits i ho fa en la majoria de casos amb la lletra de les cançons o a través de diàlegs. Quatre músics en viu que toquen el piano. la bateria, el baix i la guitarra de forma extraordinària acompanyen a Xavi Duch (Jan), Lu Fabrés (Susan) i Marc Pociello (Mike) i tot i que el pes recau en gran part sobre Duch, considero que seria injust destacar a un d’ells ja que els tres amb unes veus extraordinàries aconsegueixen una feina excepcional. Un imprescindible que cal veure si o si.

    08/01/2018

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Un Musical de petit format amb interpretacions de luxe a mig pam de públic, música en directe i una força i un entusiasme encomanadissos; on un trio ho dona absolutament tot dalt l’escenari. Un imparable Xavi Duch torna a demostrar que és un dels millors actors de musical que tenim ara mateix a casa nostra. Una veu potent i magnífica i una interpretació, impecable – m’ha enamorat per la seva senzillesa -. L’acompanyen Lu Fabrés i Marc Pociello, tots dos també excel·lents. Un trio molt ben compenetrat on tots tres canten molt i que molt bé, afinant en cada nota, posant el sentiment en cada lletra de cada cançó. Si volem trobar un però, hi ha algun problema de volums que fa que les lletres no siguin sempre prou intel·ligibles tot i que les veus tenen una bona vocalització. No perdeu l’oportunitat d’anar-hi!! Per saber-ne més entreu a https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/01/04/tick-tick-boom/

    05/01/2018

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Nunca me ha gustado el Teatro Gaudí para ver musicales. Creo que la sonoridad allí es terrible. La música siempre demasiado alta y eso hace que no consiga entender lo que cantan los actores. Un horror.
    De todas formas siempre vuelvo y más si llega un musical nuevo a la cartelera catalana.
    Tick Tick Boom cuenta la historia de Jhonattan, un compositor musical a punto de llegar a los 30 y que aún no ha conseguido realizarse profesionalmente. Su novia le pide un paso más en su relación, su amigo triunfa en los negocios y él se ve atascado!
    Gran musical con algunas canciones preciosas. Los 3 actores cantan bastante bien y la trama se sigue con atención.
    Y encima con suerte te llevaras chocolate de regalo hahahaha
    Lastima que el espacio no acompañe…

    24/12/2017

Articles relacionats

Xavi Duch: “En aquesta professió has de saber conviure amb una inestabilitat constant”

Xavi Duch: “En aquesta professió has de saber conviure amb una inestabilitat constant”

19 desembre 2017

Xavi Duch torna a estar a la cartellera barcelonina. Després de participar en musicals d’èxit com Spamalot, The wild party, Guapos&Pobres, El petit príncep o Sugar, ara li toca defensar una petit joia de Jonathan Larson, l’autor de Rent. Es tracta d’un projecte molt personal que parla de la inestabilitat de la professió i de les dificultats per viure d’allò que a un realment li agrada. L’acompanyen còmplices com la Lu Fabrés o el Marc Pociello, tots sota la direcció de Ferran Guiu.

Quedem al Gaudí, hores abans d’una de les funcions. Entrem a les entranyes del teatre i m’explica que abans havia estat un supermercat, i que alguns dels vestuaris eren les antigues càmeres frigorífiques, on es guardava la carn o les verdures. Després d’aquesta divertida confidència, seiem al mateix sofà de la funció i comença a explicar-me amb gran entusiasme la seva relació amb Tick Tick BOOM!

Llegir més... e