Fa anys vaig quedar fascinada amb la pel·lícula The Hours, dirigida per Stephen Daldry i protagonitzada per tres grans estrelles de la pantalla gran: Meryl Streep, Julianne Moore i Nicole Kidman.
Fascinada per la seva originalitat estructural, la intriga mantinguda al llarg de l’obra i el descobriment final del punt de connexió entre aquestes tres dones.
Quan la vaig veure programada dins el Festival Grec d’enguany, sense cap mena de dubte, la vaig reservar, era una de les obres que no em volia perdre.
Es tracta d’una adaptació teatral de la directora Eline Arbo de la novel·la homònima de Michael Cunningham, guanyadora del Premi Pulitzer en 1999.
Les Hores està ambientada en un dia en la vida de tres dones, en tres moments diferents del segle XX.
La posada en escena de Pascal Leboucq està molt ben trobada. L’adaptació d’Eline Arbo, crea un món on l’escriptora comparteix espai amb els seus personatges.
Toda la història passa en un mateix dia en tres moments diferents del segle XX.
1923, 1949 i 2001. Passat i present en un sol instant.
Tres històries entrellaçades. Passat i present en un sol instant
Les principals protagonistes són tres dones Virgínia Woolf (escriptora), la senyora Laura Brown (l’esposa infeliç) i Clarissa Vaughn (editora), connectades a través de la novel·la Mrs. Dalloway.
Virgínia l’escriu, la senyora Brown la llegeix, i la Clarissa l’interpreta. Totes són Mrs. Dalloway, només el temps les separa.
A The Hours veurem la lluita interior de tres dones en diferents èpoques i generacions que busquen la seva pròpia llibertat.
A través de la narració, discursos directes i indirectes, pensaments en forma de monòlegs, coneixerem les seves angoixes, desitjos, silencis i buits.
A The Hours es toquen un munt de temes.
Temes com el feminisme, la bogeria, la depressió, la repressió sexual, la bisexualitat, l’homosexualitat, el lesbianisme, el suïcidi, el paper de la dona i la sida.
Tot i que no compleix amb les expectatives esperades, haig de reconèixer que m’ha agradat força.
Només espero que algun dia en puguem veure una versió-adaptació en català als nostres teatres.
Aquí ho deixo…