Tot el que necessites per anar al teatre

T'estimo si he begut: Riure de les misèries humanes

A partir de 11,95€
Comprar Entrades
T’estimo si he begut → Teatre Poliorama
28/10/2021

Empar Moliner, l’escriptora, articulista i col·laboradora tot terreny dels mitjans de comunicació catalans, publicava l’any 2004 el recull de contes T’estimo si he begut. En ell feia gala del seu afilat sentit de l’humor, de la capacitat per retratar les contradiccions de la nostra societat, l’amargura que envolta moltes relacions de parella o els límits del políticament correcte. És divertidíssim i, com havia de ser, el va aclamar la crítica i el van premiar en diverses ocasions. Més d’una dècada després serveix d’inspiració a les companyies La Brutal, Dagoll Dagom i T de teatre per emprendre la seva primera aventura escènica junts, ara que també s’inicien com a companys en la gestió del Teatre Poliorama.

David Selvas dirigeix la peça, una aventura perillosa a priori, per la quantitat d’elements dispars que aplega en un sol espectacle. Spoiler: se’n surt airós. El talent de Selvas per domar històries populars el porta a situar els contes de Moliner en un bingo: el Bingo de la Vida, on les boles surten atzaroses després de rebotar pel bombo a tort i a dret. Qui ha trepitjat mai un bingo (o un karaoke) ja sap que s’hi trobarà: una barreja de gent random esperançada per guanyar alguna cosa, alcohol barat i bastanta decadència. Tot és agredolç a un bingo: guanyes 100 € i en perds 200 €. Però surts bastant del revés, has rigut i has passat una bona estona, i si vas al Bingo Billares de la Gran Via, probablement surts amb un fulard amb estampat de lleopard de regal.T’estimo si he begut té les mateixes vibes: totes les històries són agres en el fons, i dolces perquè les interpreten unes sempre inspirades Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca (T de Teatre), acompanyades del polifacètic Ernest Villegas, l’hilarant Marc Rodríguez i una Mercè Martínez, que fa brillar els moments musicals compostos amb mestratge per Andreu Gallén (estan a Spotify, afegiu-los a la vostra playlist de 2021).

L’espectacle amb cançons (que no espectacle musical) està teixit per històries independents, on Moliner, que també signa l’adaptació escènica, aborda temes com l’amor, l’assetjament escolar, la hipocresia de les classes altes i baixes, petits drames primermundistes, les contradiccions dins dels activismes, la infelicitat dels matrimonis, les rutines absurdes d’una parella o misèries de l’ofici de columnista. La diversió de riure i somriure és constant. El format, proper a l’obra de sketchs que ha sovintejat T de Teatre, és on la companyia d’actrius se sent més còmoda. Surten de la zona de confort i s’aventuren en el gènere del musical, inèdit encara a la seva trajectòria. Fan broma i s’excusen repetides vegades per l’intrusisme, però el públic estimem a les T de Teatre. Ho fem incondicionalment i fins i tot, cantant i ballant segueixen fent molta gràcia. Ara bé, el públic més jove notarà la visió de les relacions que plasma l’autora amb un cert Flow 2000, que canta la Bad Gyal. L’autora se’n fot en múltiples ocasions de les relacions tòxiques de parelles infelices que s’estan juntes per no viure en soledat, malgrat que es passen les hores discutint. Per sort, la societat ja puja més crítica amb aquest model sentimental que tant hem vist en la vida real i en plasmat en la ficció de les darreres dècades. Inevitable no riure pensant “que bé s’hi està no reproduint aquest patró de merda”.

Sens dubte aquest T’estimo si he begut té tots els ingredients per passar una bona vesprada al teatre: bons i estimats intèrprets i diversió a costa de les misèries humanes. Obriu aquesta ampolla, que l’acabareu estimant.

← Tornar a T'estimo si he begut