La productora Sixto Paz, responsable de propostes tan interessants com Pulmons, L’efecte o Història, entre d’altres, continua creixent i experimentant aquesta vegada associant-se amb la companyia PSIRC, amb qui han creat un espectacle visualment bellíssim. Tender Napalm és un conjunt d’al·legories sobre la fatal pèrdua d’un fill per part d’una parella. La tristesa, la ràbia, la lluita contra el dolor i la por, entre moltes altres emocions i pensaments, queda perfectament plasmada en aquest muntatge que barreja textos essencialment metafòrics amb una poètica del llenguatge físic exquisida. Resulta al·lucinant la fluïdesa amb la qual s’han integrat les coreografies de moviments amb els diàlegs i les diferents escenes. No només aconsegueixen que tot encaixi a la perfecció sinó que, a més, el conjunt és una delicada preciositat que l’excel·lent disseny d’il·luminació acaba d’arrodonir. Cal aplaudir l’aportació dels acròbates de PSIRC però també el fantàstic treball de direcció de Pau Roca i el moviment a càrrec de Mercedes Boronat. El problema de la proposta, malauradament, és que el text abusa del contingut simbòlic enllaçant trames fantàstiques interessants però que acaben sent repetitives. Arribats a cert punt, la lluita contra un monstre o contra un altre o contra els elements aporten sensacions massa semblants. Es troba a faltar, en el text, una perspectiva més realista que abordi directament el conflicte del qual parla en algun moment i compensi amb un dramatisme més terrenal i quotidià. No obstant això, cal insistir en el fet que es tracta d’una posada en escena que enamora; una de les més boniques que s’han vist darrerament.
Enllaç copiat!