Taylor Mac: A 24-Decade History of Popular Music
11/07/2019
Un “subidón” d’energia positiva

Ahir dimecres, a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, vam viure un dels espectacles del Festival Grec més energètics i optimistes en molt de temps, TAYLOR MAC, un tastet, una versió reduïda del seu espectacle “A 24 Decade History of Popular Music (Abridged)”.

Taylor Mac (California 1973), és actor, dramaturg, artista de performance, director, productor, cantant, compositor i un crític de l’escena novaiorquesa. El vam conèixer dilluns a la roda de premsa al Palau de la Virreina, on vam descobrir una persona reivindicativa, molt critica amb el president del seu país, molt incisiva en els seus comentaris i molt lliure.

L’espectacle original recull la història dels Estats Units a través de la música, 240 anys d’història, i 246 cançons escollides, que s’han arranjat de manera diversa. Un espectacle vist des de la perspectiva gai i que ofereix diverses maneres de representar-ho, en versió integra, en espectacles de 4 o 6 hores durant diferents setmanes, en versions de 8 hores en dies consecutius, o en la versió abreujada que és la que hem tingut ocasió de veure. Per a la versió reduïda ell escull un tema com a epicentre de l’espectacle. En aquesta versió ell ha escollit “les cançons de la resistència” com el tema sobre el que gira l’espectacle.

La història musical de Taylor Mac versa sobre com es construeixen les comunitats a partir de la lluita conjunta contra l’opressió, la destrucció i la marginació. Una reflexió profunda sobre els Estats Units i sobre el món actual en conjunt.

Un espectacle que és una combinació extravagant, divertida, engrescadora i molt valenta, on es barregen la bona música, l’activisme, i evidentment la simpatia i la gran empenta d’un artista que es fica al públic a la butxaca des del mateix moment que surt a escena.

Un vestuari absolutament enlluernador, obra del dissenyador Machine Dazzle que també surt desinhibit a escena i ajuda a Taylor Mac a canviar el vestuari als ulls de tothom. A l’espectacle original són 24 els vestits que llueix al llarg de les 24 hores i que, com comenta, sempre es fan de nou a cada espectacle. Ell parla d’art portable i no de vestuari.

El públic queda integrat en l’espectacle amb una participació activa i entusiasta. El ritual que oficia aquest artista singular és tota una celebració entusiasta de la vida i de la diferència, una cerimònia de masses amb capacitat de transformar-nos l’existència.

Un espectacle creat amb l’únic objectiu de construir comunitat, un desig d’aixoplugar i fer visibles col·lectius menyspreats o infravalorats o situacions inhumanes, com són els homosexuals, els camps de refugiats, els camps de detenció, els murs americans per evitar l’entrada d’emigrants, les dones.

El seu show s’inspira en l’epidèmia de la sida dels anys 70, ell en tenia 14 anys quan, en una manifestació de la comunitat homosexual, va prendre consciència de l’existència d’aquest col·lectiu que precisament sortia al carrer perquè estaven sent destruïts.

La música de l’espectacle està interpretada per una banda amb la qual fa més de deu anys que treballa, sota la direcció musical de Matt Ray (al piano) i amb Bernice “Boom Boom” Brooks (bateria), Viva DeConcini (guitarra), Greg Glassman (trompeta) i Gary Wang (baix).

Ell vol fer servir la música com un element que reuneix les persones i per això prefereix la música popular, que no vol dir coneguda per tothom, sinó popular en les comunitats que ell vol representar. Una música que per la seva “imperfecció” li permet integrar massivament al públic i improvisar de forma continuada.

L’espectacle s’adapta sempre al context local i afegeix al show temes del país o la ciutat, en aquest cas fa referència al gir a la dreta de la comunitat de Madrid, la lluita per l’independentisme a Catalunya o la figura d’Ada Colau a Barcelona. També incorpora l’actuació d’algun artista local, en aquest cas la convidada especial ha estat Mariola Membrives, i un grup de castellers per a la cançó de cloenda “People have the power” (secret molt ben guardat fins ahir).

Des del minut zero ha intervingut Quim Pujol com a intèrpret simultani, que a més de fer de traductor s’integra a l’espectacle “convenientment vestit”.  Quim Pujol és conegut en el món teatral pels seus espectacles de drag queen i és traductor professional.

Tot plegat, una càrrega d’adrenalina, un “subidón” d’energia positiva.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

Tot el que necessites per anar al teatre

Taylor Mac: A 24-Decade History of Popular Music

Taylor Mac: A 24-Decade History of Popular Music

L’activista i showman de Nova York Taylor Mac, presenta A 24-Decade History of Popular Music (Abridged), un monòleg on explicarà amb música, cançons, plomes i lluentons, la història dels EUA en només tres hores. 

Sinopsi

Aquest muntatge farcit de cançons i vestuaris impossibles que, en la versió original, dura 24 hores i inclou més de 246 cançons (entre temes originals i preexistents) recorre la història dels EUA des del naixement del país, l’any 1776, fins avui. Són prop de 240 anys, sí. Esteu disposats a desconstruir-los, reimaginar-los, reinventar-los i recrear-los? Taylor Mac, nom d’un artista que utilitza el mot “judy” (amb minúscula) com a pronom de gènere, ho fa des del 2011, quan va començar a treballar en aquesta producció en un pub de Nova York. De seguida es va veure (sovint en el format abreujat que ara arriba a Barcelona en exclusiva a Europa) per escenaris de tots els EUA. I la història musical de Taylor Mac sobre com es construeixen les comunitats a partir de la lluita conjunta contra l’opressió, destrucció i marginació va acabar convertida en un èxit espectacular. Sí, això és una reflexió profunda sobre els EUA però, també, sobre el món actual en conjunt, una combinació valenta, extravagant i engrescadora de música, activisme i entreteniment, embolcallada en els vestits del dissenyador Machine Dazzle. El públic té un paper actiu en una funció en què acaba sent tan protagonista com el mateix Taylor Mac. El ritual que oficia aquest artista singular és tota una celebració entusiasta de la vida i de la diferència, una cerimònia de masses amb capacitat de transformar-nos l’existència. En aquestes funcions sempre hi ha convidats locals, així que espereu veure sobre l’escenari alguna cara coneguda…

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Mai podia imaginar que ningú tingués el poder de capgirar la Fabià Puigserver del Lliure com ahir ho va fer Taylor Mac.. Començaré dient que breument donaré quatre pinzellades del que tracta aquest concert teatralitzat però és impossible entendre-ho si no es veu i es viu. Es tracta d’un repàs a la història d’EUA a través de cançons populars però que les seves lletres amaguen missatges misògins, homòfobs, racistes, sobre l’esclavitud i de denúncia de la classe política en especial sobre l’era actual de Trump. I un missatge molt clar ¨Un cant a la llibertat sexual¨. Però a més en les seves gires inclou temes actuals del país on es troba en aquest cas amb una cançó s Colau o fent referència als nostres fets polítics i l’actuació d’un artista local amb la cantaora Mariona Membrives que va interpretar dos temes. Des del moment que Taylor va trepitjar l’escenari caracteritzat de drag-queen, es va posar a tot el públic a la butxaca convertint la sala en una festa que voldries no acabés i el més difícil unir i amb els seus dots de comunicador i el poder de la música fer contactar a tots els espectadors entre si fins al punt que acabem ballant un lent en el meu cas amb el senyor que estava al meu costat. La traducció de tot el que deia Taylor es va realitzar amb molt bon encert, de viva veu i magníficament explicat per Quim Pujol. Extraordinària l’orquestra formada per cinc músics (piano, guitarra, baix, trompeta i bateria. Espectacular i colorit vestuari dissenyat per Machine Dazzle que alhora també actua. I una extraordinària sorpresa com a final amb una colla de castellers que van aixecar un castell. Senzillament brutal, llàstima que com he dit es fa curt però que després de l’experiència si ve l’original de 24 h. de durada hi vaig de cap.

    12/07/2019
Articles relacionats
El ‘live’ més ‘alive’

El ‘live’ més ‘alive’

24 Juny 2019

Per Christian Machío / @christianmachio El Grec compta enguany amb tres creadors que van més enllà del live, és a dir, del directe i d’allò urgent. És l’ara i aquí […]

Especial Festival Grec 2019, descarrega't la revista de TB

Especial Festival Grec 2019, descarrega't la revista de TB

17 Juny 2019

Publiquem la quarta revista en paper de TeatreBarcelona! Aquest és el quart estiu que TeatreBarcelona editem una revista en format paper, dedicada a un dels esdeveniments culturals més importants de […]

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.