El Maldà ha presentat de nou aquest espectacle, que ja havia estat estrenat a la Seca-Espai Brossa l’any 2014.
TAN BONICA AQUESTA NIT forma part del cicle anomenat “Tres musicals que no et pots perdre” que el Maldà dedica a Xavi Casan durant el mes de març. Aquesta es podrà veure els divendres a les 20,30h.
Els diumenges a les 18 h, podrem veure STRANGE FRUIT que nosaltres vam veure la temporada passada, i també els diumenges a les 20,30 h BALLA AMB MI que vam poder veure en 2015.
Marc Sambola a la guitarra i Marc Vilavella es preparen per a oferir el repertori d’aquesta proposta de cançons del teatre musical nord-americà.
Xavi Casan, responsable de la selecció musical i de la direcció escènica, obre la nit dedicant la representació d’avui a Iñigo Santamaria, biòleg i oncòleg molecular, que el passat dilluns va abandonar voluntàriament la vida amb només 49 anys.
Una pèrdua que a nosaltres ens va colpir especialment, perquè quan durant la tardor de l’any passat ell viatjava pel Japó, vàrem intercanviar nombrosos missatges amb ell, ja que nosaltres estàvem llavors a punt d’iniciar el nostre viatge al país nipó. La nostra relació per internet va continuar en veure que després viatjava a Fuerteventura, i nosaltres casualment també el teníem planificat per unes setmanes més tard.
Iñigo Santamaria, és l’autor dels llibres “Desde el sur del Pacífico hasta más allá de la Luna“, tres toms que recullen la història dels musicals a Espanya. Més de 700 espectacles i 4.000 fotografies. Una tasca que havia impulsat el seu company mort de fa quatre anys.
I comença el concert amb la cançó que dóna títol a l’espectacle, “Tan bonica aquesta nit”, cantada per tots dos. Un concert que a través de 12 cançons fa un recorregut cronològic repassant més de vuit dècades de teatre musical.
Amb un format de cafè-teatre escènicament auster, sobre una petita tarima, els dos Marc amb les veus i la guitarra omplen la petita i acollidora sala del Maldà i ens porten a un món íntim, de màgia i tendresa que ens ha deixat literalment “estabornits”.
Marc Sambola és el director musical, ha fet els arranjaments de les peces i també hem sentit la seva veu en alguns moments. Marc Vilavella ens ha emocionat amb la seva veu, la seva capacitat interpretativa, la seva gestualitat i el seu gran poder de seducció. Tots dos formen part de la companyia “La Barni Teatre“ que vam conèixer amb la seva proposta “Ojos Verdes. Miguel de Molina in memoriam” l’any 2013.
El repertori d’aquesta proposta és el següent:
TAN BONICA AQUESTA NIT (The way you look tonight) de Swing Time – 1936 – Jerome Kern – Dorothy Fields (traducció Jordi Galceran).
EL MEU PAU (Bill) de Show Boat – 1927 – Jerome Kern – Oscar Hammerstein II (traducció Jordi Galceran)
DIA I NIT (Night and Day) de Gay Divorce – 1932 – Cole Porter (traducció Joan Lluís Bozzo)
AU, FEM-HO (Let’s do it, let’s fall in love) de Paris – 1928 – Cole Porter (traducció Joan Lluís Bozzo-Joan Vives)
SOLILOQUI (Soliloquy) de Carousel – 1945- Richard Rodgers – Oscar Hammerstein II (traducció David Pintó)
CONY, CAPITÀ KRUPKE (Gee, Officer Krupke) de West Side Story – 1957 – Leonard Bernstein – Stephen Sondheim (traducció Albert Mas-Griera)
SENTIR-SE VIU (Being alive) de Company – 1970 – Stephen Sondheim (traducció Guillem-Jordi Graells)
EL MEU REFUGI DALT DEL CEL (Corner of the Sky) de Pippin – 1972- Stephen Schwartz (traducció David Pintó)
LA CAGE AUX FOLLES de La Cage aux Folles – 1983 – Jerry Herman (traducció David Pintó)
JO SÓC EL QUE SÓC (I am what I am) de La Cage aux Folles – 1983- Jerry Herman (traducció David Pintó)
JO ET CUIDARÉ (I’ll cover you (Reprise)) de Rent – 1996 – Jonathan Larson (traducció Cèsar Aparicio)
EL REI DE LA FESTA (The life of the party) de The Wild Party – 2000- Andrew Lippa (traducció Roger Batalla)
PERQUÈ CREC (I believe) deThe Book of Mormon – 2011 – Trey Parker – Robert Lopez – Matt Stone (traducció Jordi Galceran)
Les llums d’Adrià Aubert i Xavi Casan han acompanyat magníficament cada una de les cançons creant un ambient acuradíssim i íntim on tots ens sentíem embolcallats. El moviment va de la mà de Cristina Martí.
Un espectacle que se’ns ha fet extraordinàriament curt i on entre aplaudiments ens han regalat amb un vis de la cançó que donava títol a l’espectacle. En acabar, una copa de cava i uns minuts de xarrera. Com podeu deduir hem sortit de la sala “flotant”.
Una joia d’espectacle.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ