Tothom té una fixació per a algú en algun moment de la seva vida. Persones que marquen un moment concret o que, simplement, passaven per allà, i van formar part d’aquest incís vital sense gairebé ni adonar-se. La importància i el ressò que tenen depèn del paper que se’ls hi atorga i la necessitat emocional d’aquell precís instant.
Quatre mestres de finals dels anys setanta pugen a l’escenari per narrar un episodi que els hi acaba de marcar profundament: desengany amorós, mort d’un familiar, amor impossible i salut mental inestable. Enmig de tot aquest batibull de sentiments i emocions a flor de pell apareixerà un ésser que els hi fa mirar més enllà.
Una música exquisida enllaça perfectament aquesta obra divertida que té el seu pilar en quatre actrius magnífiques. La química que desprenen les intèrprets, sobretot en les escenes conjuntes, es traspassa al pati de butaques des de l’inici.
En un escenari minimalista i a vegades desconcertant, van passejant les protagonistes mentre narren el seu episodi de lluita interior. Utilitzant les escales i els diferents mòduls que s’hi troben relaten amb paraules i moviments les seves vivències i emocions. Tot i que l’espai és molt funcional pel pròleg i l’epíleg de l’obra -amb una veu en off que contextualitza- amb projeccions audiovisuals, per a la resta de la producció queda una mica coix i massa sobri.
El text de Mariano Tenconi ofereix una diversió continguda, amb un inici que costa de connectar i entendre què està passant dalt de l’escenari, però amb una narració que va guanyant-se a l’espectadora a mesura que van passant els actes de l’obra. El relat és una mica confós i, tot i que al final conjuguen les quatre històries paral·leles, costa de encaixar-les durant l’espectacle. La reflexió entorn al teatre i la seva utilitat per exposar la vida real queda una mica agafat amb pinces i tampoc acaba de quallar bé amb la història.
Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca son l’atraient principal d’aquesta producció. Amb una interpretació sublim i detallada, atrapen al públic i el provoquen, l’ajuden a introduint-se més en la història i a quedar-se fins al final. Es pot palpar a l’ambient l’harmonia i sincronia quan interactuen a dalt de l’escenari, fruit de molta feina i també d’una coneixença de molts anys que enriqueix el muntatge exponencialment.
Una molt bona oportunitat per veure en directe a les actrius de T de teatre i gaudir del seu art.
