Fer equilibris

17/07/2017

Fer equilibris

Per a celebrar els 25 anys dalt dels escenaris, T de Teatre ha encarregat a Julio Manrique un text i un muntatge que segueixi empenyent la companyia en la deriva de risc que ha emprès uns anys ençà, amb les col·laboracions de Daulte, Sanzol… La preferència pel teatre menys convencional quan provens de zones més adotzenades, de l’entreteniment, del bon entreteniment, té els seus esculls i aquest cop s’han estavellat.

E.V.A. és una història sobre el dolor i sobre les diferents maneres que tenim uns i altres d’enfrontar-nos-hi o, fins i tot, de no fer-ho. L’assetjament escolar, la frigidesa, l’abandó, el massoquisme són les formes que adopta el dolor a E.V.A., potser massa fronts oberts per a poder-los desenvolupar amb la cura que precisen. E.V.A. falla perquè és un projecte descompensat. D’una banda, Manrique dissenya una posada en escena sofisticada per a un text d’apunts dispersos, de bones idees desconjuntades que en cap moment acaba d’armar-se com un tot.

Es desequilibra també per la complicada conjuminació de diàlegs poc subtils i un pèl carrinclons amb la idea escènica de Julio Manrique, que sembla decantar-se, en última instància, per subratllar el costat més “Jet lag de les protagonistes.

 


Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 14,00€

Comprar Entrades

Cartellera /

T de Teatre: E.V.A

T de Teatre: E.V.A

Una comèdia dramàtica per reflexionar sobre el dolor dirigida per Julio Manrique i protagonitzada per T de Teatre en motiu del vint-i-cinquè aniversari de la companyia.

Amb l’acrònim E.V.A. es coneix l’escala visual analògica del dolor, una línia dividida en deu punts que serveix per mesurar el grau de dolor que experimenta un subjecte determinat. I E.V.A. és, també, el títol d’una comèdia dramàtica amb la qual les T de Teatre ens conviden a reflexionar sobre el dolor. Ens parlen de la poètica que de vegades l’acompanya i ens presenten un catàleg de les diverses formes que adopta a partir de les històries de quatre antigues companyes d’escola: Una actriu que pateix un bloqueig i no pot cantar; una anestesista experta en l’E.V.A. que ha acabat anestesiant els seus sentiments; una mare soltera a punt de deixar marxar del niu la seva filla (l’Eva!), i una agent de la propietat immobiliària que mai no s’ha atrevit a fer les seves pròpies eleccions a la vida.

Les integrants de T de Teatre, que enguany celebren vint-i- cinc anys de trajectòria, són les encarregades de compartir amb el públic els dolors diversos que pateixen aquestes dones. Des de la formació de la companyia, les T de Teatre han creat una desena d’espectacles com ara Petits contes misògins, Homes! i Criatures. Sempre disposades a ampliar i enriquir la seva mirada, han col·laborat amb directors com Javier Daulte (Com pot ser que t’estimi tant), Alfredo Sanzol (Delicades, Aventura!), Pau Miró (Dones com jo) i Ciro Zorzoli (Premis i càstigs). Ara es posen a les ordres de Julio Manrique en una peça coescrita pel director juntament amb Marc Artigau (Ushuaïa, T’estimem tant, Grace) i amb l’actriu, traductora i dramaturga Cristina Genebat (Santa Nit).

 

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Video

Fotos + fotos

T de Teatre: E.V.AT de Teatre: E.V.AT de Teatre: E.V.AT de Teatre: E.V.AT de Teatre: E.V.A

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Las T de Teatre están de aniversario. La compañía cumple 25 años y lo celebran estrenando “E.V.A.” una comedia dramática sobre 4 mujeres antiguas compañeras de escuela y como estas sufre el dolor. Cada una a su manera:
    Una actriz que sufre un bloqueo y no puede cantar; una anestesista experta que ha acabado anestesiando sus sentimientos; una madre soltera a punto de dejar marchar del nido a su hija y una agente inmobiliaria que nunca se atrevió a tomar sus propias elecciones en la vida.

    Julio Manrique dirige una obra que atrapa desde el principio y a base de risas y llantos nos hace entender el drama de cada una de estas mujeres.
    La escenografía espectacular y dinámica. La iluminación muy bien contrastada y una Rosa Gàmiz en estado de gracia que me ha hecho soltar varias carcajadas durante toda la obra.
    Larga vida a las T de Teatre!!

    30/06/2017

  • 12345

    LOURDES

    Sabía que T de Teatre no em decepcionaríen. La posta en escena sublim. Les músiques, tot. He sortit encantada. Es una obra que fá pensar i molt, sobre la vida de cada persona. Desconexía a Julio Manrique com Director. Un bon tàndem.

    09/07/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Una comèdia sobre l’amistat on es tracten temes com les diferents formes del dolor i també la forma de processar-los, tracta de la realització professional o de la necessitat de posar ordre a records de la nostra vida…. Potser s`obren trames en excés amb escenes o personatges que al igual sobren però per contra, també hi ha moments molt tendres i realment emotius. La posada en escena és funcional i exquisidai i força fluida la manera de cohesionar tot allò que se’ns explica amb una narrativa molt entretinguda. Els actors, per la seva banda, compleixen amb escreix amb la seva feina, tot i que caldria destacar la sempre solvent Àgatha Roca i a la divertidíssima Rosa Gámiz. He sortit encantada!

    14/07/2017

  • 12345

    Hebert

    E.V.A. al Romea ple de gent gran que fa soroll (cada teatre té el seu públic). Doncs més del que esperava. Cert que era poc, que no sóc gaire de “T de teatre”. Proposta massa televisiva, des dels títols de crèdit (dels que se’n fotia en Gorina a “Watching…”) fins a la distribució escènica de les 4 històries, a mode de pantalla partida. I clar, les tan de moda projeccions. Què té de bo? Que és obra nova. El fàcil era fer un “best of” dels 25 anys, encantades d’haver-nos conegut i tirar d’èxits. Doncs no. S’embarquen en històries sobre el dolor, l’anestèsia que el silencia però no el mata, afrontar-lo ni que sigui tard i mirar de superar-lo per a abraçar el plaer de viure…sabent que no tot és de color de rosa un cop marxa la cuirassa del patiment. Llàstima que es quedin a mitges.
    Com acostuma a passar als muntatges de diverses històries que al final conflueixen, el resultat és irregular. Té moments molt, molt bons com la conversa al restaurant entre l’home que vol una relació i la dona que es defineix com a insensible i d’altres molt fluixos, com la sobada història de la casada que flirteja, interpretada de forma exageradíssima. L’escenografia és tot un encert dotant d’amplitud i profunditat enorme l’escenari, i és que el Manrique per aquests aspectes i lligar-los amb la il·luminació i ambient sonor té un do.
    Em quedo amb la dolguda Marta Pérez, protagonista també d’un monòleg final on es manté on toca quan el fàcil era desbarrar, i l’ Àgatha Roca, amb el paper agraït (però que no encaixa gaire a la història global) aquí sí, el de picades d’ull als espectadors i seguidors de la Cia, explicant què vol dir ser actor amb molt d’humor. Ara, també s’enfronta com el seu personatge a tot un repte del que dubta, amb raó, que surti ben parada com és cantar.
    Què li falta: de fet li sobra alguna història, forçada per tal que cada actriu en tingui una i per moments buscar menys la comicitat i endinsar-se del tot amb el tema del dolor, perquè el millor de l’obra es quan s’han posat serioses i dramàtiques.

    19/07/2017

  • 12345

    MARCO CORDERO

    Son un fan del grupo y me cuesta ser objetivo. Creo que E.V.A. es un muy buen trabajo. Personalmente me emocioné y, también por mi trabajo que cada día me lleva a tener que enfrentarme al tema dolor, en algunos momentos, me sentí muy cerca de los personajes. Creo que ha sido un gran homenaje que el grupo quiso darse para celebrar los 25 años. Aprecié mucho el punto de metateatro. Obra muy articulada con muchos ingredientes, tal vez demasiados y admito que algunos momentos y creo algunos personajes prescindibles. Aún así no encuentro que la obra se haya hecho larga ni desequilibrada. Ritmo. Arriba en todo momento. Las 4 fantásticas. De verdad. Agata tal vez creció más que las demás pero sutilezas. Todas con una evolución bien marcada por el texto y por la interpretación. Disfruté viendo que en ese escenario estaban pasando cosas en el alma de los personajes. También estético, agradablemte estético y fluido. Los cambios, las transiciones. Felicidades T de Teatre!!! Gracias por vuestra profesionalidad!!

    24/07/2017

  • 12345

    Àngela

    Un espectacle LAMENTABLE a nivell tècnic. En la funció del dimecres 19 de juliol hi va haver problemes de so durant tota l’obra. Alguna cosa petava (com si fossin petards de la nit de Sant Joan) cada minut o minut i mig. El resultat va ser tan DECEBEDOR que fins i tot una de les actrius (Àgata Roca) va haver d’explicar que la funció ja s’havia acabat (ningú del públic havia començat a aplaudir perquè no havíem percebut que era el final) i va demanar disculpes pels problemes tècnics. Va explicar que s’havien plantejat aturar la funció des de l’inici, però que, pensant que ho solucionarien, van decidir continuar. UN FRACÀS.
    El pitjor de tot, però, és que després de posar una reclamació per demanar que ens retornessin els diners de les entrades (el que es fa habitualment quan compres un producte defectuós) encara no he rebut ni una trista resposta acceptant els fets. LAMENTABLE!

    24/07/2017

Deixa la teva valoració

Has d'estar registrat per poder deixar la teva opinió. Pots registrar-te aquí, o pots entrar a continuació:

Articles relacionats

Acceptar Aquesta plataforma web utilitza cookies pròpies per a recopilar informació que ajudi a optimitzar la visita a la pàgina web i cookies de tercers per a recollir informació sobre les seves visites i l’ús de la nostra web. Vostè pot permetre el seu ús, rebutjar-ho o canviar la configuració quan ho desitgi. En cas de seguir navegant, es considerarà que accepta l’ús. Més informació: Política de Cookies.