Tot el que necessites per anar al teatre

T de Teatre: E.V.A: Quatre històries creuades, al voltant del tema del dolor

T de Teatre: E.V.A
12/07/2017

Aquest és l’espectacle número 11 de la companyia T de Teatre ideat expressament per commemorar els 25 anys de la seva creació.

E.V.A., en el món de la medecina, és una escala que serveix per mesurar el dolor “Escala Visual Analògica del dolor”, EVA és també el nom de la primera dona coneguda i és també el nom de la filla d’una de les protagonistes d’aquesta història.

De fet, quatre històries creuades, al voltant del tema del dolor ja sigui físic, psicològic, emocional, crònic, somàtic, ….

Set actors interpreten més de 20 personatges en una combinació d’humor i drama.

Quatre excompanyes d’escola:

Àgata (Àgata Roca) actriu que ha lluitat sempre pel reconeixement del públic i es troba “atrapada” a la residència on viu la seva mare. A una setmana d’una estrena necessita imperiosament assajar.

Clara (Carme Pla) és professora de socials i ha decidit agafar-se un any d’excedència, la seva mare ha mort, la seva filla Eva (Carolina Morro) ha decidit marxar de casa, i ella lluita amb els fantasmes del passat que reviuen entre les coses de l’armari de la seva mare.

Paloma (aquesta nit interpretat per Chantal Aimée) és una reconeguda anestesista especialitzada en el tractament del dolor i autora de diversos llibres, ….i per últim …

Lola (Rosa Gàmiz) una venedora de pisos, atrafegada amb dos fills i que pensa que tothom ha assolit l’èxit a la vida tret d’ella mateixa.

Aquesta ha estat una obra escrita a sis mans per Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique, que n’és també el director. Precisament és el text el que a nosaltres ens ha agradat menys d’aquesta proposta.

Una creació en la qual han participat les components de T de Teatre que han volgut mantenir el seu segell de proximitat i comicitat per a un públic que és fidel al seu treball. És potser això el que particularment no ens ha fet el pes, es tracta d’una obra de las T de Teatre però que s’allunya del que estem acostumats a veure d’elles.

Amb tocs d’humor que contrasten profundament amb la seriositat de temes com el bulling, la solitud, el fracàs personal o professional, l’evolució de l’amistat en el temps i el dolor emocional que tot això comporta.

Molts temes, moltes trames creuades, potser masses, perquè inclús a vegades poden arribar a crear confusions en els espectadors …. i una durada que nosaltres hem trobat excessivament llarga, ja que ens hem adonat que miràvem massa sovint el rellotge… i això pot ser conseqüència d’un cert avorriment.

Aixó si, una posada en escena impecable, amb una escenografia “viva” on es simultaniegen una sala d’espera, un restaurant, un quiròfan o un armari.

….. i és que quan en una representació teatral el text no t’atrapa, no t’interessa gairebé gens, per molt bones que siguin les interpretacions, per molt atractiva que arribi a ser la posada en escena, …  és difícil que no desconnectis ràpidament. Suposem que és el que a nosaltres ens va passar aquesta vegada.

Si voleu veure la nostra valoració original, només heu de clicar AQUÍ

 

← Tornar a T de Teatre: E.V.A