Vint petites històries formen Delicades, el collage costumista, històric i poètic que T de Teatre ha recuperat per celebrar els seus trenta anys als escenaris. Àgata Roca, Mamen Duch, Carme Pla i Marta Pérez, s’acompanyen dels seus dos homes de confiança, Jordi Rico i Albert Ribalta, per donar vida a un carrusel de personatges sorgits dels records d’infantesa de l’autor, Alfredo Sanzol, criat a entre dones de la posguerra. Hi apareixen bugaderes beates que preparen, sota un crucifix desafiant, el macuto de milicians republicans; una artista que intenta vendre un bodegó figuratiu; dones que acomiaden al petit de la casa, que marxa a la guerra acollonit; o petits burgesos que han d’ocultar la seva ideologia per no perdre el patrimoni i la vida…
Petits drames que fan riure, d’una societat fonamentada en la por. Una Espanya que havia de fingir i guardar les formes per no ser represaliada… i això és potser el que més em ressona de l’obra. Fa uns mesos que s’ha evidenciat com l’auge de la ultradreta feixista (amb la complicitat dels partits de dreta, esquerra i centre moderat), està provocant un augment de la violència masclista i LGTBI-fòbica. Aquests sospirs de l’Espanya franquista, tintats de surrealisme i nostàlgia a Delicades, es fan dolorosament actuals. Els dos homes que passegen junts, però que no volen que la gent pensi que són “d’aquella-manera-ja-mentens [joc de canell simulant ploma]” podria ser una parella d’homes a Barcelona, tornant a casa de matinada, qualsevol nit després de l’assassinat de Samuel Luiz.
Els sis intèrprets demostren taules, talent i vis còmica a dojo. El ritme no decau ni un segon i regala moments hilarants, com la història de la veïna i el peixater, o la cerca del gos Sol, on Carme Pla fa esclafir de riure alhora que et pentina amb unes reflexions sobre l’existència que deixen de pelacanyes a qualsevol coach motivacional d’aquests que escriu llibres sobre com ser feliç a Alaska. Encara ric recordant-ho.
Cal mencionar també a Alejandro Andújar, que firma una preciosa escenografia de cel blau ennuvolat, empedrat i roser que bé podria ser d’un Godot, i que potencia la plasticitat i atemporalitat d’un muntatge que converteix cada història en un quadre en moviment.
30 anys i endavant
L’espectacle s’inicia amb un vídeo d’homenatge a la història de la companyia, on apareixen fragments de tots els seus muntatges teatrals i televisius. Repassen la primera etapa, on es van fer estimades i conegudíssimes pel públic català i on també actuava Míriam Iscla. D’aquella època són els espectacles humorístics Petits contes misògins, Criatures o Homes!. Després de celebrar el 15è aniversari van començar a apostar per textos on el pes recau més en la història que l’sketch humorístic. Així van sorgir les col·laboracions en l’autoria i la direcció amb artistes com Javier Daulte (Com pot ser que t’estimi tant, 2007), Alfredo Sanzol (Delicades, 2010; Aventura!, 2012), Pau Miró (Dones com jo, 2014), Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique (E.V.A., 2017) o Denise Despeyroux (Cançó per tornar a casa, 2019). És meravellós veure com, quan a artistes amb talent se’ls dona espai, recursos i altaveu per explotar-lo, generen una quantitat monumental de cultura, de patrimoni, d’imaginari popular i de petits moments felicitat per a centenars de milers de persones.
Llarga vida a T de Teatre!