cruel i real com la mateixa vida

Stabat mater

Stabat mater
07/02/2020

Commocionat vaig sortir de La Gleva, aquest Stabat Mater que s’ha programat és una bona peça que encara tens uns dies per gaudir-ne.

Ens parla de la solitud d’una prostituta que ha perdut tot i que està a la recerca del seu fill detingut per terrorisme. A partir d’aquest fet, veiem com cau en el seu propi dolor amb un llenguatge que pot semblar barroer però a la vegada molt proper.

Una obra per a petit format, que amb un petit magatzem amb diferents escenes/espais ens presenta diferents moments de la seva desesperació.

Aquest llenguatge col·loquial, a vegades groller és molt proper, és el que escoltem directament al carrer i per aquest motiu el sentim més real. Fins i tot aquest punt de racisme, d’homofòbia ho fa encara més cru. La Montse Esteve està brutal en la seva interpretació del personatge, on el veus en els seus moments desesperats i en altres més humorístics.

Aquest sí que ha estat una petita joia teatral que es va poder gaudir primer al TNC. Forts aplaudiments al final de l’actuació. No dues o tres vegades, més de quatre va haver de sortir per l’ovació que va rebre i vam poder veure-la agraïda per això.

Podeu veure la meva opinió al següent enllaç

← Tornar a Stabat mater

Enllaç copiat!