Quan Ramon Llull va escriure Llibre del gentil e dels tres savis, allà pel 1274, va aconseguir un dels llibres més singulars de l’edat mitjana. En aquesta obra reunia un expert cristià, un de musulmà i un de jueu, i els embrancava en una disputa teològica que finalment acabava amb més aspectes comuns que divergències. Helena Tornero, la mateixa de No parlis amb estranys, s’ha atrevit a actualitzar aquesta història a partir de tres científics que viuen aïllats en una estació internacional i que veuen trontollar el seu món a l’incorporar-se una nova col·laboradora. Evidentment, l’obra segueix el mateix camí de la peça de Llull i reflexiona sobre Déu, sobre la seva existència, sobre la convivència de les religions… I ho fa en català, en castellà i en portuguès, amb vídeos, amb música actual, amb imaginació… i sobretot amb molta, moltíssima ironia. Potser aquest és el punt fort d’un espectacle que no acaba de trobar el punt just i que es dispersa en temes ja de per si enormes i de gran profunditat. A més, no sé si el públic actual va al teatre perquè el facin reflexionar, entre altres coses, sobre el paper i la funció de les religions… Potser sí, però tinc els meus dubtes.
Enllaç copiat!