Soliloquejar amb algú
29/11/2015
S’utilitza el soliloqui per donar veu a tots, als que habitualment parlen i dialoguen i als que de forma habitual callen

En un parc urbà hi ha diversos personatges que coincideixen, dos amics que fumen porros i que s’avorreixen sobiranament per no tenir res més a fer que deixar passar el temps.

Una noia que passeja el seu gos. Miriam Marcet és la noia del gos, una persona que té por de sortir del seu espai de seguretat.

Una parella que s’ha conegut en una discoteca. Ell es Òscar Castellví, una persona normal, un noi amb cotxe que surt de festa. Ella, Maria Hernández, aparenta que només vol follar, però en realitat se sent molt sola i vol companyia, una persona que l’abraci mentre dorm.

Una noia que observa el parc des del seu llit. Mar Pawlowsky és una nena immobilitzada al seu llit que somnia jugar amb altres nens i fer pastissos.

Un personatge estrany. Ell és l’Àlex Marteen un músic que fa de trobador i catalitza tota la història.

Una proposta d’una jove companyia, “EL EJE”, escrita i dirigida per Roger Torns, proposta que ens va agradar molt pel seu plantejament.

Si voleu llegir la critica sencera, ho podeu fer al Blog “Voltar i Voltar”

https://t.co/EXUXafpPcH

Tot el que necessites per anar al teatre

Soliloquejar amb algú

Un parc urbà on diversos personatges hi deixen perdre el seu temps. El temps passa, passa de llarg, fins que de cop alguna cosa fa que s’aturin, que observin, que prenguin consciència d’ells mateixos i decideixin actuar, fer alguna cosa. Un personatge estrany ha aparegut al parc, s’ha creuat amb ells i els mira directament als ulls. És això el que activa l’alerta i no saben ben bé perquè. Tots aquests personatges acabaran confluint en una nit, la nit on aquest parc acabarà en flames. Unes flames que ho cremen tot per tal de poder tornar a començar.

Soliloquejar és fer verb el soliloqui. Activar, fer moure i donar vida al discurs estancat dins el cervell. Un concert de personatges. Un conte urbà. Una història coral i polifònica situada a la ciutat. Una ciutat contemporània on la individualitat és la norma i la idea de colectiu no cala. Una ciutat que podria ser un parking. Un incendi que podria ser una salvació. Personatges plens de coses per dir però sense saber com ni on fer-ho. Personatges aparcats en un racó de la ciutat. Violència continguda dins uns cossos dòcils que desitgen abraçades. Abraçades que transformen el monstre en una flor i l’ocell en una bèstia. Això és Soliloquejar amb algú, la resta és silenci.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir vaig poder veure en La Seca de la mà de la companyia El Eje aquesta obra, que ens parla de la solitud que viuen aquests sis personatges encara no estant sols. Una reflexió dels seus pensaments que no s’atreveixen a dir. Una parella que es coneix en una disc, una noia prostrada en el llit, dos joves que fumen porros i una noia que passeja al seu gos sense saber on va. Excel·lent treball d’Alex Marteen que a través de la seva música i efectes en viu ens ajuda a entrar en la pell de cadascun d’ells. Molt bona la interpretació d’aquests joves actors als quals aconsello anar a veure amb la seguretat que cadascun traurà la seva pròpia conclusió.

    03/12/2015
Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.