Tot el que necessites per anar al teatre

Smiley, una història d'amor: L’eficàcia de l’arquetip

Smiley, una història d’amor
19/05/2013

La gran virtut d’aquesta obra, com ja passava a Litus, és que cau simpàtica. Està feta amb carinyo, i es nota. Els actors creuen en el projecte i el resultat és altament eficaç. L’altra qüestió és que no passa de “divertiment”, i aquí es queda… que no és poc. Alguns voldran trobar-hi una obra gay de referència, d’altres hi veuran la comèdia de l’any. Molts aplaudiran que s’abordin determinades qüestions de “l’ambient”, com si fos una peça generacional dins d’un determinat col·lectiu. Jo hi vaig veure sobretot moments còmics aconseguits, altres de tòpics i fins i tot algun semblava sortit del club de la comèdia. L’arquetip mai juga a favor, i en aquest sentit hi vaig trobar a faltar una mica més de realitat en la relació dels dos únics personatges, sobretot en l’escena final.

← Tornar a Smiley, una història d'amor