Me la tallo i em faig monja
Sister Act, el musical divino
El millor Broadway s’ha teletransportat al Teatre Tívoli amb aquesta comèdia musical de monges superstars. No cal ser un freak de la pel·lícula del 92 per gaudir-la, doncs Bill i Cherill Steinkellner l’han reinterpretat dotant la història d’una espectacular posada en escena que et deixarà anclat a la cadira amb la boca oberta.
La factura és impressionant: el musical (produït per Whoopy Goldberg) és una franquícia que reprodueix centímetre a centímetre el muntatge novaiorquès. Compta amb centenars de vestuaris i desenes d’escenografies que pugen i baixen per reproduïr el Convent de Santa Maria. La purpurina i la música d’Alan Menken (Aladdin, Pocahontas, La Bella i la Bèstia, Hércules, La Sirenita…) fan la resta, amb setrill humorístic de El Terrat, que ha adaptat amb gràcia els acudits del guió a la realitat barcelonina.
El repartiment és un gran encert, exceptuant un parell d’errors de càsting que s’ensopeixen al costat de la veterana Àngels Gonyalons (sensacional) i la dinàmica Mambo Bokele. Cal aplaudir Gara Roda, l’actriu que encarna la innocent novícia: la varem veure al musical Goodbye Barcelona o Per sobre de totes les coses, però a Sister Act aixeca ovacions d’una platea entregada a la fe que profesa cantant.
Quan va abaixar el teló el públic estava de peu, ballant i cantant amb un somriure d’orella a orella.
En aquell moment vaig recuperar la fe, i un pensament em va atravessar la ment: me la tallo i em faig monja.
Ja estic buscant convent.