El millor Broadway s’ha teletransportat al Teatre Tívoli amb aquesta comèdia musical de monges superstars. No cal ser un freak de la pel·lícula del 92 per gaudir-la, doncs Bill i Cherill Steinkellner l’han reinterpretat dotant la història d’una espectacular posada en escena que et deixarà anclat a la cadira amb la boca oberta.
La factura és impressionant: el musical (produït per Whoopy Goldberg) és una franquícia que reprodueix centímetre a centímetre el muntatge novaiorquès. Compta amb centenars de vestuaris i desenes d’escenografies que pugen i baixen per reproduïr el Convent de Santa Maria. La purpurina i la música d’Alan Menken (Aladdin, Pocahontas, La Bella i la Bèstia, Hércules, La Sirenita…) fan la resta, amb setrill humorístic de El Terrat, que ha adaptat amb gràcia els acudits del guió a la realitat barcelonina.
El repartiment és un gran encert, exceptuant un parell d’errors de càsting que s’ensopeixen al costat de la veterana Àngels Gonyalons (sensacional) i la dinàmica Mambo Bokele. Cal aplaudir Gara Roda, l’actriu que encarna la innocent novícia: la varem veure al musical Goodbye Barcelona o Per sobre de totes les coses, però a Sister Act aixeca ovacions d’una platea entregada a la fe que profesa cantant.
Quan va abaixar el teló el públic estava de peu, ballant i cantant amb un somriure d’orella a orella.
En aquell moment vaig recuperar la fe, i un pensament em va atravessar la ment: me la tallo i em faig monja.
Ja estic buscant convent.