El títol d’aquesta proposta “SEXO SENTIDO” era premonitori i d’entrada ja ens feia una mica de “por”, però després vam llegir que es tractava d’un monòleg en format Cabaret, protagonitzat pel showman cubà Joel Angelino (actor de la reconeguda pel.lícula “Fresa y chocolate”).
Una producció d’èxit que ara presentava a Barcelona després de la seva gira internacional. Abans d’arribar aquí ha fet estada a Sao Paulo, Miami i Berlín entre d’altres.
També la informació que ens havia arribat afirmava que es tractava d’una adaptació del monòleg de Dario Fo “Tengamos el sexo en paz”.
Al cap de cinc minuts de començar ja ens vam adonar que aquest no era el tipus d’espectacle que esperàvem ni tampoc és el tipus d’espectacle que ens agrada.
Joel Angelino és un actor cubà establert fins ara a Tenerife on va crear la seva pròpia companyia l’any 2008, i segons ens va comentar durant la funció, ara fixarà la seva residencia a Barcelona per tirar endavant diferents projectes relacionats amb contes infantils com el de la Caputxeta Vermella. L’any 2013 havia actuat a la Sala Muntaner fent una versió teatral de “Fresa y chocolate”, que nosaltres no vam veure.
Interpreta vuit personatges d’una forma una mica anàrquica i deixant bona part de l’espectacle a la improvisació i la interacció amb el públic. Ahir va aprofitar per anar presentant a les persones que treballen amb ell i a les persones conegudes del públic, fins i tot a la seva filla, la seva neboda, la seva germana …. La durada prevista de l’espectacle és d’una hora i quart i ahir es va allargar gairebé a dues hores.
Un cantant de reggaeton que parla de la impotència, un transsexual, un nen que te dubtes sobre sexe, una iaia que amb 70 anys confessa la seva homosexualitat són alguns dels personatges que interpreta l’artista cubà. Personatges que segons ens indica són barreja entre realitat i ficció perquè estan inspirats en persones conegudes d’ell. Tots ells parlen de sentiments, de pors, d’emocions mentre van deixant anar acudits fàcils de sexe i erotisme.
Malgrat el que pot semblar, es tracta d’un tipus d’humor força respectuós, que molt bé podríem catalogar de “blanc”, ja que en cap cas pretén ofendre als espectadors. També hem de dir que no para quiet un moment a l’escenari, que sua la cansalada, que es canvia de roba constantment davant nostre i ho dóna tot i mes per tal d’agradar al seu públic, que riu obertament les seves ocurrències i acudits.
Ens va agradar molt més quan veiem a la persona que de ben segur existeix darrere la “màscara”, amb sentiments, emocions i pors, que els personatges que interpreta. Un final que fins i tot ens va entendrir quan parla del “pallasso” que porta dins seu.
Per veure la nostra valoració original, només heu de clicar AQUÍ